Tu nombre escrito en el agua
González Frei, Irene
NARRATIVA ERÓTICA (F). Novela
Abril 1995
La Sonrisa Vertical SV 91
ISBN: 978-84-7223-882-4
País edición: España
296 pág.
Abril 1995
La Sonrisa Vertical SV 91
ISBN: 978-84-7223-882-4
País edición: España
296 pág.
Tu nombre escrito en el agua ganó el XVII Premio La sonrisa vertical. Su autora, que firma con el seudónimo de Irene González Frei, acogiéndose a las bases del premio, ha decidido mantener el anonimato.
El fallo del jurado, por primera vez en la historia de este premio, fue unánime. Y no es para menos, ya que nos encontramos ante una primera novela que no sólo introduce a sus lectores en una hermosa y densa fantasía erótica, sino que les revela a una auténtica escritora.
informacio recollida a:http://www.tusquetseditores.com
El fallo del jurado, por primera vez en la historia de este premio, fue unánime. Y no es para menos, ya que nos encontramos ante una primera novela que no sólo introduce a sus lectores en una hermosa y densa fantasía erótica, sino que les revela a una auténtica escritora.
Irene González Frei dedica su novela a Marina, «de todos los personajes de esta historia el único cuyo nombre no he tenido el valor de cambiar», y cede la palabra a Sofía para que sea ella la que nos cuente, desde el recuerdo, «ese amor vertiginoso entre las grietas del dolor y el desconsuelo» que las unirá para siempre y fundirá sus cuerpos, más allá del tenue cristal de los espejos, en el reflejo de Narciso. Sofía, una joven al parecer como tantas otras, vive en Madrid en el seno de un grupo de amigos que comparten inquietudes y amores. Tras el matrimonio con Santiago, cuyas relaciones sexuales se extreman en la violencia a medida que el tiempo va corroyendo el afecto y las apetencias,Sofía, desencantada y triste, encuentra un día a Marina. Entre las dos se establece instantáneamente una atracción singular, casi mágica. Emprenden un viaje por Italia con destino a Roma, donde a Marina le espera un trabajo en una organización internacional. Poco a poco, de manera irresistible, el lector irá impregnándose de la progresiva compenetración de las dos mujeres, de la gradual fusión de sus cuerpos hasta el punto de que ya no parecen sino una sola. Visiones, sueños, episodios premonitorios van, sin embargo, recordándole que Marina sólo vive ya en la memoria de Sofía y que una amenaza se cierne sobre ellas. . .
La crudeza con que Irene González Frei nos sumerge en los distintos encuentros sexuales no sólo de las dos mujeres, sino los de ellas con otros personajes, que sirven de contrapunto, invitando al lector a participar directamente de sus tensiones y violencias, de sus goces y delirios, no merma en momento alguno el tono poético que envuelve toda la novela y que le otorga la inestimable facultad de dejar una huella indeleble en quienes la leen.informacio recollida a:http://www.tusquetseditores.com
Nada de esto nos importaba, porque sobre tu vientre desnudo yo dibujaba los trazos húmedos de mi lengua, subía hasta la cima de tus pechos, me detenía en el temblor de tus pezones y luego me dejaba caer otra vez hacia tu ombligo, lentamente, sin buscar atajos, desviándome para lamer el remate curvo de tu cadera, besar los labios de tu sexo con mis labios ardientes, y yo podía sentir las palpitaciones de tu corazón...[Fragmento, Tu nombre escrito en el agua, Irene González Frei]
Sota el pseudònim d'Irene González Frei, requisit aquest del pseudònim indispensable, per participar en el concurs de novel·la eròtica “El somriure vertical”, s'amaga una sorprenent i “inexperta” gran escriptora que va sorprendre a propis i estranys, quan en 1995 va guanyar, per primera vegada per unanimitat del jurat – Almudena Grans, Ricardo Muñoz Suay, Beatriz de *Moura, Rafael *Conte, Luis García Berlanga i Juan *Marsé -, l'esmentat premi de l'editorial *Tusquets. I ressalto el de “Inexperta” perquè va anar la seva primera novel·la publicada i la seva primera incursió en el gènere eròtic i per haver estat la primera vegada en ambdues coses, les taules haurien d'haver estat una condició sine qua non o gairebé per agradar de la forma que ho va fer al jurat. Però a González Frei no li va fer falta aquesta experiència per construir un relat que no deixa indiferent a ningú, una novel·la que des de la primera a l'última pàgina et regira l'estómac fins al punt de vomitar el cor fins a l'extrem que se't trenca en mil trossos i la ment que arriba a tirar fum seguint l'evolució mateixa de la protagonista i la seva relació amb l'entorn.
ResponEliminaEl teu nom escrit en l'aigua narra la vida, o millor dit les vides de Sofia. Dividit físicament en tres parts, jo ho reduiria a dues tant per l'oratòria que empra en cadascuna d'elles com pels escenaris en els quals es desenvolupa l'acció. La novel·la comença pel final, després torna al present, retorna a un passat remot que ni és important ni necessari i fa una contínua referència al futur.
Sofia és una jove “normal” però solament en el sentit que treballa en alguna cosa que més o menys li agrada, busca estabilitat, tranquil·litat, i felicitat i creu que això solament es pot trobar en un matrimoni. Aquesta és l'única cosa normal en ella, ja que el seu entorn, les seves relacions amb ell, les persones que formen part del seu cercle no són, en absolut, normals (o, almenys, la qual cosa la majoria de la societat en la qual viu considera com a tal i això no vol dir que sera millors o pitjors), encara que més aviat hauríem d'utilitzar la paraula “diferent”. Alguna cosa bull en el seu interior i no sap o no té manera de treure-ho, d'identificar-ho. Ho intenta tot, un festeig que no porta a cap part, un matrimoni que li condueix a la destrucció, una cerca que acaba amb una trobada no tan casual. A partir d'aquest moment, la segona part del llibre canvia radicalment el seu discurs, més aviat el seu llenguatge. Es fa infinitament menys agressiu, vulgar i groller, per donar cabuda a una mica més que el sexe pel sexe. Entra en joc alguna cosa tan "cursi” com l'amor. Vagi per davant el meu desconeixement més absolut d'aquest gènere literari, però em sembla que l'amor en aquest context queda o ha de quedar en segon pla a favor de l'erotisme que és molt més palpable en aquesta segona part que en la primera. En aquesta última, o aquesta sensació transmet, brilla per la seva absència, destacant més la pornografia sense més; repeteixo, és una apreciació des del desconeixement. Millor expressat, a favor de la violència pornogràfica que és com es pot resumir la seva relació amb els homes. Potser aquesta violència, aquesta falta de respecte i aquesta brutalitat destructiva siguin necessaris per comprendre millor, per submergir-nos sense més en la bassa de sensualitat eròtica que és la segona part, malgrat certs moments que a algun lector li pot semblar de molt mal gust, però ja adverteixo que aquests moments cal veure'ls amb perspectiva, despullant-los de l'accessori per arribar a la seva essència.
Els personatges: Els personatges de la novel·la està estratègicament i intel·ligentment col·locats, cadascun descrit de la forma més breu possible per donar-li la importància justa. Les seves actitudes en alguns moments inversemblants i *desconcertantes no desvien innecessàriament l'atenció. Les descripcions de ciutats, llocs i situacions és la justa per ambientar les escenes o pensaments, de manera que no es perd detalla del que diu o pensa Marina o és Sofia qui intervé?.
ResponEliminaMalgrat les crítiques abocades quant al tractament de certs passatges, El teu nom escrit en l'aigua ha estat un gran descobriment, un sorprenent desplegament d'extraordinària oratòria, dignes d'aquest premi que va aconseguir. Encara que sigui solament per frases com a “Moltes vegades ho deformi no és en absolut el mirall, sinó la figura que es posa davant” o “Si la felicitat consisteix a ser dignes de ser felices, vosaltres ja sou felices” i per perdre's en la *vorágine de sentiments descrits, mereix la pena llegir-ho.