Què fa d'Ausiàs March un poeta extraordinari?

Una de les millors poemes d'amor mai escrits

      La seva capacitat de dir la veritat. La capacitat extraordinària d'expressió. La seva llengua és extraordinària i, a més de dir la veritat, sap que fa por. Per tant, això que he observat suara, el salt d'una paraula que sembla innòcua a la realitat del cardar, la gent no el fa. Aquest salt fa por. Ausiàs March ha estat molt mal llegit. Això de veure que comença essent un petit idiota més o menys cretí -en la concepció de l'amor angèlic i bestial-, i tot el cicle d'Ausiàs March vist com a totalitat, això no s'ha vist, no es veu, no té relleu dins el que s'escriu d'ell. Fixi's, un home com Joan Fuster se n'havia d'haver adonat i no recordo que en digués res. I ningú no llegeix Ausiàs March. En això, hi insisteixo. Aquesta veritat que diu Ausiàs March no interessa ningú. Els professionals de l'estudi de la literatura no se n'adonen. Ells van fent la seva feineta... La gent hauria d'anar amb Ausiàs March sota el braç. Això de donar la veritat, als savis, no els interessa. Llegeixen la paraula "delit" i no veuen que ha de ser la rebolcada, com diuen els de TV3.

Ausiàs March (Beniarjó, 1397 - València, 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en català.

En la seva producció l'amor és un tema tan important que arriba a generar uns altres amb entitat pròpia, però sempre com a causa o efecte d'est. En l'obra de March la dona és una persona real, humana i individual i, en conseqüència, la relació home-dona serà la barreja de l'amor sensual (sentits) i l'amor intel·lectual (contemplació i pensament).

L'autor només mantindrà de la poesia trovadoresca el fet de dedicar els seus poemes a una dona, a la qual es refereix mitjançant una senyal per amagar el seu veritable nom. 

Informació recollida de:
http://es.wikipedia.org
http://tirantdebloc.blogspot.com.es/2008/11/msica-i-poetes-veles-e-vents-dausis.html

Una de les millors poemes d'amor mai escrits:

Veles e vents han mos desigs complir

(Ausiàs March)

Veles e vents han mos desigs complir,

faent camins dubtosos per la mar.

Mestre i ponent contra d'ells veig armar;

xaloc, llevant, los deuen subvenir

ab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,

mudant color e l'estat natural,

e mostrarà voler tota res mal

que sobre si atur un punt al jorn.

Grans e pocs peixs a recors correran

e cercaran amagatalls secrets:

fugint al mar, on són nodrits e fets,

per gran remei en terra eixiran.

Amor de vós jo en sent més que no en sé,

de què la part pitjor me'n romandrà;

e de vós sap lo qui sens vós està.

A joc de daus vos acompararé.

Io tem la mort per no ser-vos absent,

perquè amor per mort és anul·lat:

mas jo no creu que mon voler sobrat

pusca esser per tal departiment.

Jo só gelós de vostre escàs voler,

que, jo morint, no meta mi en oblit.

Sol est pensar me tol del món delit,

car nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d'amar perdau poder,

e sia tost en ira convertit.

E, jo forçat d'aquest món ser eixit,

tot lo meu mal serà vós no veer.

Amor, de vós jo en sent més que no en sé,

de què la part pitjor me'n romandrà,

e de vós sap lo qui sens vós està:

A joc de daus vos acompararé.

I ja si vole-ho fer complert el goig, senti-ho cantat per en Raimon:

Recomanat sentir-ho: http://youtu.be/kTrXHvrvo2I