Traducido por: Alejandro Palomas
Sello: Siruela
Coleccion: Nuevos Tiempos 214
ISBN: 978-84-9841-651-o
Edicion: 1ª,2012
Encuadernaciòn: Rústica con solapas (disponible en EPUB)
Pàginas: 420
Dimensiones: 140x215 mm
Tema: Novela contemporànea.literatura extranjera
Idioma de publicación: Español
Idioma de traduccòn: Inglès
Sinopsis:
<<Un impresionante debut>>
The Daily Mail.
<<Ternura y sutileza en un ambicioso proyecto llevado a cabo on éxito por una prometedora escritora>>
Times Literary Supplement.
En el París de fin de siècle, Jeanne Prouts, una culta mujer juía casada con un médico católico, escribe en sus libretas todo tipo de acontecimientos personales y generales, aunque el tema más recurrente es su hijo Marcel, a quien sus altas aspiraciones sociales, sus insatisfechas ambiciones literarias y su delicada salud impiden terminar de encajar de la vida burguesa de la época. En la relación de los desvelos de Madame Proust irrumpe el relato de las insatisfacciones de Marie Prévost,
traductora de los diarios, cuya obsesión por el documento será un bálsamo contra su amor no correspondido hacia el enigmático Max. La tercera historia que se entrelaza en la trama de esta apasionada novela es la de Sarah Bensimon, una refugiada parisina a quien sus padres enviaron de niña a Canadá para escapar del terror nazi. Instalada definitivamente en Toronto y cada vez más alejada de su marido y de su hijo adolescente, Sarah se refugia en su cocina, donde batalla por reconciliar sus esperanzas y decepciones y por curar las profundas heridas provocadas por la Historia.
Autor:
Hija de un diplomático canadiense, Kate Taylor
nació en Francia y creció en Ottawa. Su primera novela, Madame Proust
y la cocina kosher, ganó el Premio de la Commonwealth Writers 'como mejor
primer libro (región Canadá / Caribe) y el Premio del Libro de Toronto. Su
segunda novela, un hombre de uniforme, ha sido nominado para el
Premio Evergreen de la Asociación de Bibliotecas de Ontario.
También escribe sobre la cultura para el Globe
and Mail, donde se desempeñó como premiado crítico teatral del diario desde
1995 hasta 2003. En 2009-2010, fue galardonada con la Beca Atkinson en el
periodismo para estudiar la soberanía cultural de Canadá en la era digital. Los
resultados fueron publicados en el Toronto Star en septiembre de 2010.
Tertùlia:
Suposo que degut al mal temps que feia
l'assistència a la nostra tertúlia va ser una mica menys nombrós del que és
habitual. Però a pesar d’això, varen gaudir d'una bona estona, de comentaris i
anècdotes ben curiosos, de tota mena, i al fil dels comentaris varen sorgir
parlant del llibre. En general, el llibre va ser qualificat de lent i
dificultós de lectura, un parell de tertulianes encara no el tenien acabat de
llegir. Però estaven disposades a fer-ho, amb una mica mes de temps. Com a conseqüència de la lectura
d'aquesta obra, també va sortir
el neguit de conèixer més en Proust, el
que és cosa bona.
Despertar inquietuds sempre és positiu. Podríem dir resumint
el sentit general que és una obra interessant. Fent com sempre la seva bona feina, la nostra
coordinadora i companya Francina Rincón, ens va fer
"cinc cèntims" de Proust, la seva
obra, l'editorial Siruela, i la seva política editorial. I així vàrem acabar
la trobada, i cadascú a casa seva ben
tapades perquè feia fred. I fins a la pròxima. Un dels companys que estava de
vacances (i esperem que hagi gaudit força) ens va fer arribar el seu
comentari, que adjuntarem aquesta publicació.
Comentario de Jose Salmeron:
ResponEliminaA mi el libro me ha gustado mucho tirando a bastante. Me ha parecido elegantemente sobria la idea del enlazado del entramado. La parte que más me ha gustado es la del segmento dedicado a la Sra. Proust. Me ha parecido una idea brillante la de los diarios de ficcion, para introducirmos en esa parte de historia del fi
nal del siglo 19.
Ademas, no hace mucho tiempo que , gracias a Rosa Ramos que me lo prestó, tuve la suerte de leer POR EL CAMINO DE SWANN. Magnifico libro. Tambien me ha gusta repasar un poco el caso Dreyfuss el famoso YO ACUSO de Zola.
Ya no te quiero aburrir más. Solo añadir, que este es uno de esos casos donde sería, casi necesario, leer la version original; séa cual séa, que no estoy seguro si frances o inglés.
És un llibre que requereix un lectura pausada que ens permeti gaudir del curat estil de l'autora , del seu to intimista i reflexiu, té una prosa rica en matisos i amb múltiples canvis de registre segons el període en el qual ens trobem.
ResponEliminaQuan Marie assumeix la veu narrativa utilitza la primera persona, quan és Jeanne la protagonista, en forma de diari ens va explicant el seu dia a dia a traves de les entrades datades en les seves llibretes., també en primera persona, per contra la història de Sarah ens arriba a traves d'una narració en tercera persona que utilitza un llenguatge senzill, comparat amb les parts de les altres dos protagonistes.
Diria que el tret principal és la bellesa, és un llibre que almenys a mi m'ha semblat molt bén escrit i agradable de llegir a pesar que té un ritme lent.
Les tres dones comparteixen protagonisme en igual proporció, i estan molt ben definides.
Marie és un personatge que acompanyem en la seva melancolia, en els records del seu passat i en l'evolució cap a una nova vida. (La traductora)
Jeanne és el personatge que mes m'ha agradat i els seus diaris són les parts del llibre amb les quals mes he gaudit. És una dona vital, activa, positiva, i preocupada per la seva família, molt protectora amb el seu fill Marcel).
Sara és una dona marcada pel seu passat, que no ha aconseguit superar la separació de la seva família, no comprendre els fets terribles que els va tocar viure. Això la fa melancòlica i li impedeix donar afecte o gaudir del que rep de tots els que l’envolten. És curiós conèixer a traves d'ella tot el relatiu a la cuina kosher.
Crec que és un llibre interessant, potser no sigui recomanable per a qualsevol lector, ja que no és lleuger ni fàcil de llegir.