Seix Barral Bibliteca Breve (25ª EDICION)
Club de Lectura
BIBLIOTECA CAN TORRÓ
Carrer Serra, 15 (07400) Alcúdia
Telèfon: 971 547 311
ARGUMENT DE L'OBRA
La novela es un fiel testimonio que hace una abuela a su nieta, ponièndose el corazòn en la mano, diciendo verdades difìciles de oír para cualquiera, incluso para el màs entendido.
La reflexiòn de esta abuela, Olga, nos da para pensar en las culpas que expiamos los hijos de nuestros padres, y como ellos pueden también hacerlo, aunque sea por medio de una preciosa carta, la carta màs comprometida y más amorosa de todas, aunque no por esto menos ruda e impactante.
El mensaje de las cartas de Olga para su nieta, que es hija de Ilaria, es elocuente. Crecer duele, pero quien te hace llorar, ése es tu verdadero amigo. Ya que a veces nos tapamos con una coraza, que nos impide ver las cosas como realmente son, incluyendo el amor que otros tienen hacia nosotros. Si rompemos la coraza, retomamos el niño interior que todos llevamos por dentro. Es un proceso progresivo, evolutivo y constructivo, ya que nos edifica de modo que nuestras raìces sean profundas, y al advenimiento de un temporal, nuestro àrbol que somos nosotros, se mantendrá de pie.
FRAGMENT DE L'OBRA
"Cada vez que te sientas extraviada, confusa, piensa en los àrboles, recuerda su manera de crecer. Recuerda que un árbol de gran copa y pocas raìces es derribado por la primera ràfaga de viento, en tanto que un àrbol con muchas raìces y poca copa a dura penas deja circular la savia. Raìces y copa han de tener la misma medida, has de estar en las cosas y sobre ellas: solo asì podrás ofrecer sombra y reparo, solo así al llegar la estaciòn apropiada podrás cubrirte de flores y de frutos. Y luego, cuando ante ti se abran muchos caminos y no sepas cuàl recorrer, no te metas en uno cualquiera al azar: sièntate y aguarda. Respira con la confiada profundidad que respiraste el dìa que viniste al mundo, sin permitir que nada te distraiga:aguarda y aguarda màs aun. Quèdate quieta, en silencio, y escucha a tu corazón. Y cuando te hable, levantate y ve donde èl te lleve".
TERTÙLIA (10.04.2013)
Ahir va tenir lloc la tertúlia del llibre "Donde el corazón te lleve" de Susanna Tamaro.
Va ser un vespre quasi be de quòrum total, aixo està bé encara que faci que la tertúlia s'allargui, ja que tot.hom i vol dir la seva.
Am general la historia va ser considerada positiva, essencialment femenina, bona de llegir, descrivint un tipus de dona d'una generació passada.
Com a mols clubs de lectura al nostre també tenim majoria femenina no obsta'n tenim dos representats del sexe masculí, i varem tenir un comentari molt curiós de una de les nostres "cluberes" i es que aquest llibre nomes agrade a un tipus d'home i mira per on, nosaltres que nomes en tenim dos representa'ns en tenim un de cada.
També es va comentar que es una obra bona per fer-ne una obra de teatre. Qui sap si algun dia ....
Moltes varen ser les opinions de que el llibre fins a la meitat va bé, però espués "fa figa".
Es difícil d'entendre la relació entre l'avia i la neta, moltes varen coincidir amb la falta de comunicació que sobresurt arreu de tot el llibre, i sobretot que es una historia de sentiments. La protagonista es com es ,degut a la manera que va ser la infantesa , i la herència familiar, tenir una infància sense sentiments i sense estimació porten des-pues les seves conseqüències
Alguna el va trobar excessivament filosòfic, edulcorat e irreal. Es forcen les emocions, i l'estil de narració no es fa entenedor.
Els tres personatges femenins, molt diferents, i molt marcat el canvi generacional.
Produeix un trauma guardar un secret ? i aquest secret pot arribar a ser devastador a la seva vida?aquestes son preguntes que es varen formular.
La protagonista no acabe d'entendre perque la seva mare no l'estimava.
Es pot considera un testament epistolar i una rentada de consciencia per part de la narradora.
El lloc a on esta situada la trama del llibre també influeix en el comportament de la protagonista, i per reafirmar aixo ens va portar una clubera un planol per poder ubicar la ciutat on es desar-rolla l'obra .
El lloc a on esta situada la trama del llibre també influeix en el comportament de la protagonista, i per reafirmar aixo ens va portar una clubera un planol per poder ubicar la ciutat on es desar-rolla l'obra .
Li falta a la narració que passin coses,? (la mort de la neta esta inclosa de manera sublimin-al? falta una nota de l'autora dient, i es va trobar l'endemà morta a l'avia). Donen ganes de no llegir la premsa als dematins per no sabé les sales noticies?.
Podríem dir que la autora que escriu d'una manera intimista, ens deixa al final un missatge, que es que al final de la vida has de intentar no haver-te de penedir de no haver-te deixat porta per allí a on el cor et porti, i que la saviesa esta en l'equilibri.
Idees centrals:
ResponElimina• La memòria i la comunicació com a formes de coneixement. • El valor de la vellesa i l'experiència. • L'assumpció de la culpa com a forma d'aprenentatge.
On el cor et porti, és una d'aquestes històries escrites en forma d'epístola. En ella ens trobem amb Olga, una avia de cor net que es va proposar tenir amb la seva néta una bona relació com mai la va tenir amb la seva filla ni amb la seva mare.
El que no vam saber dir ens doldrà eternament i només el valor d'un cor obert podrà alliberar-nos d'aquesta angoixa.
Les nostres trobades en la vida són un moment fugaç que hem d'aprofitar amb la veritat de la paraula i la subtilesa dels sentiments.
És una obra intimista i epistolar, amb gran sensibilitat ens revela la riquesa dels sentiments que romanen ocults.
Diàleg que ensenya a conèixer millor la naturalesa de les nostres relacions," On el cor et porti "és una obra narrativa exquisida, es el dolç record d'una veu.
"On el cor et porti» és un llibre molt diferent. No és la típica història d'amor o d'aventures o policíaca.
Crec que és una mica de reflexió, vull dir, és un d'aquests llibres que una vegada que els llegeixes potser et donen què pensar.
La narració pren la forma d'una espècie de diari, el títol de cada capítol és la data en què la dona escriu els seus pensaments, esdeveniments quotidians, fets referits a la seva vida.
Les referències a la religió són constants, però l'àvia no entén la transcendència de la fe cristiana: la seva actitud, matisada amb els anys, sempre és de suau crítica. El que en principi semblaven unes simples cartes de comiat acaben sent el diari d'una confessió, encara que, com diu l'àvia a la seva néta, "tan sols puguis comprendre'm quan siguis major"
A ON EL COR ET DUGUI
ResponEliminaMª CRESPI SEGUI
A ON EL COR EM DUGUI
Molt sovint, la vida no ens facilita gens el camí del cor. Les experiències viscudes en l'infancia, els prejudicis "moralistes " de l'època, aixi com t'han ensenyat a manejar les emicions si ets home o dona,fan que aquest camí estigui ple de pedres,unas, et faran caure, altres, t'inmobilitzen,tallen el camí. Sobreviure amb l'esperit fort i el cor tendre és el missatge que n'Olga vol deixar escrit a la seva néta perque, a prop del final trobara la casa buida i cal donar-li totes les respostaes que han impossibilitat als seus cors, la tendresa i l'amor que necessitan sentir l'una per l'altre.
Ès una història plena d'essència femenina,de sentiments comuns que unicament el cor pot transmetra a cada raco del cap.El cor és
el vertader savi, cal escoltar-lo,sentir-lo bategar i donarli l'espai que fa possible qualque moment de felicitat. Si; al cor l'ha d'acompanyar el cap però el cor,fins i tot quand sofreix i perd no s'equivoca.