Tertúlia :
Sempre la nostra tertúlia es molt activa, pero ahir va ser un dia especial. Teníem un clàssic!!!!!
Don Miguel de Unamuno era el nostre autor per la tertúlia.
La participació, va ser nombrosa, com sempre, dia per altre no som mai menys de dotzena i mitja.
D.Miguel ens presentava Niebla, la seva obra mes representativa i significativa de la Generació del 98.
No cal dir que 99,9 dels lector varen estar d'acord, amb que es una obra mestra, i la diferencia que supose llegir un autor que escriu bé, a llegir una obra mestra.
Semble ser que l'obra en el seu inici, ens done una imatge de bis còmica, però aixi que es va endinsant el relat ens mostre un gran dilema filosòfic, que fa pensar, i et demostre lo que es un gran autor.
No es una novel·la, es una exposició de la vida mateixa, amb els defectes i virtuts, els temors, certeses i dubtes, que van lligats a la naturalesa humana.
Tots varen estar d'acord amb que es un gust llegir els nostres clàssics, i varem quedar amb les ganes de continuar amb un altre d'ells, pot ser Perez Galdos?.....
Un dels clubes, ens va participar el seu desconcert, podríem dir deban de l'obra, ventura motivat perque la seva nacionalitat, no es espanyola, i no podie arribar a comprendre el comportament dels personatges. (li varem recomanar llegir la Tia Tula), sinó immediatament, deixant passar un parell de dies.
Es va demanar si aquesta obra s'havia portat al cinema, encara que no n'estàvem molt segurs.
Dons si, va ser portada al cinema l'any 1975 per el director Fernando Mendez.Leite.
per mes informació podeu consultar L'enllaç: http://pejino.com/pelicula/cine-y-tv/cine-y-la-literatura-universal/niebla-miguel-de-unamuno-1975-tv/
Si que va produir desconcert, la part final a on l'autor dialogue amb el protagonista (una de les genialitats de D. Miguel).
Comentar l'Esperança (una clubera), "después d'haver llegit aquest llibre, enténc per que li diuen Don, a Miguel deUnamuno".
I dons si, desprès i per fer una celebració d'acord amb la satisfacció rebuda, ens varem anar a fer un soparillo, per cert molt bo, (ens varen fer esperar una mica) però va merèixer la pena, i també s'ha de tenir amb compte que no teniem reserva.
Fins la pròxima.
"Niebla" és una de les novel·les més cèlebres de Miguel de Unamuno. Correspon al període literari denominat l'Existencialisme i constitueix una de les obres cims de la Generació del 98.
ResponEliminaUnamuno ,escriptor de la Generació del 98,en la seva novel·la "Niebla" manifesta un sentit existencialista de la vida i expressa amb profunditat filosòfica el problema de la seva pròpia personalitat.
Aquesta novel·la és per al seu autor un instrument de reflexió sobre la condició humana,a través de l'estudi de les passions dels seus protagonistes.
En ella s'expressa el seu rebuig vital a una mort que signifiqui el final de l'existència, de la vida personal.
Perquè els lectors coneguin els pensaments d'Augusto, la tècnica principal que utilitza Unamuno són els monòlegs que estableix amb el seu gos Orfeu. A aquest simpàtic amic li explica tot el que li ocorre en la seva vida, les seves desgràcies, amors, desamors, dubtes,... Per això en l'obra, gairebé totes les reflexions d'Augusto es produeixen quan aquest parlant amb el seu gos.
El títol està carregat de significat, atès que el llibre difumina la línia entre la ficció i la realitat. També són nebuloses les descripcions físiques dels personatges i llocs, i fins a posa en dubte la naturalesa de l'existència humana.
Temes:
La immortalitat: L'ànsia d'immortalitat de l'ésser humà . En "niebla", Augusto lluita contra la seva destinació, pregant-li a l'autor que no el mati.
La inadequació de l'ésser humà: Augusto és incapaç de resoldre dilemes quotidians, com si ha de portar el paraigua. Tampoc pot pendre decisions importants, com si ha de casar-se, o resoldre els dilemes existencials, com si existeix o no.
La igualtat de la dona: Augusto qüestiona la igualtat de la dona. No està segur si la dona té ànima i si pot ser fidel a la seva paraula; vol explorar aquests dubtes. existencials, com si existeix o no.
Realitat o ficció: Com suggereix el títol "Niebla", aquesta obra esborra la línia entre la realitat i la ficció. Unamuno es fica dins de la ficció i el protagonista descobreix que és només un ser de ficció.