RESUMEN
Ganadora del Prix Femina-Vie Hereuse en 1933, y mítico long-seller, La hija de Robert Poste está considerada la novela cómica más perfecta de la literatura inglesa del XX. Brutalmente divertida, dotada de un ingenio irreverente, narra la historia de Flora Poste, una joven que, tras haber recibido una educación «cara, deportiva y larga», se queda huérfana y acaba siendo acogida por sus parientes, los rústicos y asilvestrados Starkadder, en la bucólica granja de Cold Comfort Farm, en plena Inglaterra profunda. Una vez allí, Flora tendrá ocasión de intimar con toda una galería de extraños y taciturnos personajes: Amos, llamado por Dios; Seth, dominado por el despertar de su prominente sexualidad; Meriam, la chica que se queda preñada cada año «cuando florece la parravirgen»; o la tía Ada Doom, la solitaria matriarca, ya entrada en años, que en una ocasión «vio algo sucio en la leñera». Flora, entonces, decide poner orden en la vida de Cold Comfort Farm, y allí empezará su desgracia.
Comentari:
Ja sé que sembla una novel·la. Un pren el llibre, ho fulleja i sembla una novel·la. Però no es aixi enganyen les aparences, La filla de Robert Poste no és una novel·la; en realitat es tracta d'una broma.
Poc importa que el desenvolupament de la història sigui bastant previsible; de fet la pròpia protagonista planifica des del principi el que va a succeir. La gràcia de la filla de Robert Poste no està en l'argument sinó en tot la resta: Gibbons no desaprofita ni una ocasió per donar regna solta al seu enginy (combinat en moltes ocasions amb una mica de mala llet): cada diàleg té doble sentit; cada nom propi, un significat jocós; cada personatge és més extravagant que l'anterior; cada situació, per convencional que sembli, és en realitat desgavellada. La toponímia, la botànica, fins i tot el dialecte dels vilatans ha estat inventat amb acidesa per la autora.
Una broma dins d'una altra broma. No satisfeta amb escriure una brillant sàtira que no deixa canya dreta, l'autora acompanya el seu llibre amb una carta de presentació, com si de si es tractés del manuscrit inèdit d'una escriptora novella. La nota va dirigida a un autor seriós i respectat, a l'opinió del qual sotmet humilment el llibre. Sabent que una glòria de la literatura trobarà en el manuscrit multitud de defectes, ella mateixa s'encarrega de justificar-se atribuint-los irònicament als anys que ha dedicat a una activitat tan perniciosa per a la creativitat i el talent com el periodisme. En el súmmum del sarcasme, Stella Gibbons decideix facilitar la lectura del manuscrit marcant amb asteriscos els paràgrafs més brillants i elaborats des del punt de vista literari. I vagi si són brillants! Crec que no podré tornar a veure un asterisc en un text sense que se m'escapi una riallada.
Tot aquest malbaratament d'intel·ligència, humor i enginy fan de la lectura d'aquest títol una autèntica delícia. Tal és la màgia que el lector li prendrà simpatia a tots els personatges, per estrambótics o grossers que li semblin. Fins i tot a la descarada, tafanera i manipuladora Flora se li agafa afecte.
Foto i resum recollit a :http://www.casadellibro.com/libro-la-hija-de-robert-poste-17-
biografia de l'autora (inglès) a:http://www.theweeweb.co.uk/public/author_profile.php?id=149
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada