Resum del llibre
"Añoro la vida cuando era nuestra", comenta Lola mientras trastea en la cocina de su casa. Esa vida, que era tan suya y tan llena de ilusión, antes estaba hecha de libros y de charlas de café, de siestas lánguidas y de proyectos para construir un país, España, que aprendía paso a paso las reglas de la democracia. Pero llegó un día de 1936 en que vivir se convirtió en puro resistir, y ahora, quince años después, de todo aquello solo queda una pequeña tienda, una librería de viejo medio escondida en uno de los viejos barrios de Madrid, donde Lola y Matías, su marido, acuden cada mañana para vender novelitas románticas, clásicos olvidados y lápices de colores a quien se acerque. Es aquí, en ese lugar modesto, donde una tarde de 1951 Lola conocerá a Alice, una mujer que ha encontrado en los libros su razón de vivir. Siguiendo la mirada de Lola y Alice, viéndolas sentadas detrás del pobre mostrador y leyendo juntas el mismo libro, iremos lejos, hasta Inglaterra, y atrás en el tiempo, hacia principios del siglo XX, para conocer a una niña que creció preguntándose quiénes eran sus padres.
Comentari:
La història de l'amistat de dues dones, unides per la trama d'un llibre.
"Enyoro la vida quan era nostra",
La novel·la ens narra la història d'amistat que sorgeix entre dues dones que es coneixen gràcies a un llibre.
Personalment crec que és una novel·la que farà les delícies de qualsevol lector. En un clar homenatge a la literatura, l'autora crea una història fàcil de llegir per a tothom en la qual trobarem històries d'amor, de guerra, d'amistat, secrets, noblesa, personatges meravellosament dibuixats que ens parlaran de la vida, de les pedres que aquesta ens va posant en el camí, de com es poden sortejar o no i de la voluntat i les ganes de fer-ho.
Els tres personatges principals m'han agradat molt. Per tots ells, la literatura ha representat o representa una part important de la seva vida.
Una de les coses que més m'ha agradat de la novel·la és haver trobat un llibre dins d'un altre. Dues històries que per al lector comencen al mateix temps i que avancen juntes mentre llegim, la qual cosa fa mantenir l'interès constantment i sense que una guanyi terreny sobre l'altra. M'ha agradat com aquestes dues dones tan diferents es van obrint a poc a poc una a l'altra, com estan desitjant que arribi el moment de reprendre la lectura, com va creixent la confiança entre elles.
És evident que m'ha encantat la novel·la, crec que una de les coses que demostra aquest llibre, sense dubtes, és que la literatura estreny llaços. A més està escrita amb afecte, és molt fàcil de llegir i sense ser d'aquests llibres que fan que et mosseguis les ungles d'impaciència es llegeix amb molt gust i plaer.
Reflexa també els autèntics llibreters, aquests que saben exactament el que cerques per poques pistes que els donis, aquests que estan disposats a compartir amb tu la seva opinió, aquests que de debò saben el que venen i que a poc a poc s'estan convertint en una espècie en perill d'extinció. No puc més que recomanar-vos aquesta lectura i si estàs passant per un moment d'aquests en els quals gens del que llegeixes t'omple, encara més.
Tambè us recomano que sentiu la peça de C.Debussy -La chica de los cabellos de lino. Preciosa.
Foto i resum recollit a:http://www.casadellibro.comç
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada