Encara no te-niam en marxa aquest bloc, per tant no tenim un resum d'aquesta tertúlia, no obstant recordo clarament a pesar del temps que ha passat que va ser una lectura que amb general tots varem a estar d'acord que era un llibre molt entretingut i escrit d'una manera diferent amb un llenguatge modern.
Crec que puc dir que va ser acceptat de bon grat per tot-hom, i que varem descobrir una autor jove i força intel·ligent.
La primera novela del escritor vasco Kirmen Uribe, ‘Bilbao-New York-Bilbao’ se estructura en torno a un viaje en avión entre el aeropuerto de Loiu en Vizcaya y el JFK de Nueva York. Es verdad que el viaje como leitmotiv literario es uno de los tópicos más gastados de la literatura universal desde los tiempos de Homero y compañía hasta llegar al mundialmente famoso ‘El corazón de las tinieblas’ de Joseph Conrad, pero Uribe no se plantea su narración como un ‘bildungsromance’ al uso donde su personaje (en realidad él mismo) sale transformado de la experiencia, sino como un recurso narrativo para que en un corto espacio de tiempo se ordenen los fragmentos de vidas pasadas al más puro estilo proustiano.
Paraules del autor
"És un joc entre el lector i jo mateix, i en el qual lector ha d'estar atent perquè jo no sóc un narrador fiable", va reconèixer aquest jove autor basc, qui va destacar l'estructura "diferent" i "nova" de la seva novel·la. "És una novel·la que arrisca molt perquè vol buscar noves formes d'explicar", va subratllar.
Informació recollida:
Comentari Bilbao-New York-Bilbao' aúna diversos gèneres literaris com la poesia, assaig, cartes i diaris, i descriu el viatge de l'autor des de l'aeroport de Bilbao a l'aeroport JFK de Nova York, mentre escriu la història de tres generacions de la seva família.I així, unint una cosa amb una altra, en un vaivé emocional com sol succeir amb els propis pensaments, ens narra petits successos màgics del passat de la seva família, casualitats increïbles amb la gent del present, curiositats, reflexions i somnis. Destaca per sobre de tot aquesta veu senzilla que desgrana realitats repletes d'humanitat i de poesia, que aprofundeix en la vida senzilla dels pescadors, en la cultura tradicional, en l'origen ancestral del basc i en els similars processos creatius de tot artista. l'avi Liborio, el pare José, el fill Kirmen, qui s'encarrega de donar vida a la genealogia familiar. Quan el primer va saber que la seva vida tocava a la seva fi, la seva voluntat va ser contemplar una vegada més un aquadre d'Aurelio Arteta. Enfront d'aquest mateix quadre, anys més tard, el seu nét Kirmen es proposa reconstruir la història d'aquell vell llop de mar, les seves anècdotes inoblidables, i també les de José, el fill, pare de Kirmen.
ResponEliminaUribe és un narrador excel·lent ens permet seguir sorprenent-nos pàgina després de pàgina amb petites històries que es creien perdudes. Com a regal ens deixa a les pàgines finals un poema de la seva ploma i la sensació de no haver perdut el temps.
En realitat l'argument de la novel·la és mínim: *Kirmen Uribe es proposa explicar la història de dues generacions de la seva família i ho fa a manera de novel·la en marxa, ensenyant al lector els mecanismes de la ficció, exposant com es construeix la novel·la que té entre les mans. Així, notes, e-mails, cartes i entrevistes s'entrecreuen en un text que una vegada i una altra al·ludeix a l'art d'escriure, a la futura novel·la.
Kirmen Uribe, fins ara conegut pel seu poemari ‘*Bitartean *heldu *eskutik’ (‘Mentrestant dóna'm la mà’, Visor, 2003), possiblement la recopilació de
poemes en llengua basca més important, i tranquil·la, dels últims anys.