Lo que mueve el mundo
Ficha técnica
Fecha de publicación: 12/03/2013
240 páginas
Idioma: Español
ISBN: 978-84-322-1547-6
Código: 10014748
Formato: 13,3 x 23 cm.
Presentación: Rústica con solapas
Colección: Biblioteca Breve
Traductor: Gerardo Markuleta
Sinopsis
En mayo de 1937, tras el bombardeo de Gernika, miles de niños vascos partieron del puerto de Bilbao rumbo al exilio. Entre ellos se encontraba Karmentxu, una niña de ocho años que fue acogida en Gante, Bélgica, por el escritor Robert Mussche. La vida de Robert cambiará con la llegada de la niña, su implicación en la resistencia durante la Guerra Civil y el advenimiento de la Segunda Guerra Mundial.
Heredera de Sostiene Pereira de Tabucchi o El último encuentro de Sándor Márai, esta novela es la historia que el propio autor le cuenta a su mejor amigo, recientemente fallecido, «la historia de un héroe anónimo, de esos que vemos por la calle».
La voz cálida que da forma a Lo que mueve el mundo susurra lo esencial para recuperar lazos familiares perdidos, en un relato que hilvana las escenas, guarda los silencios del olvido y recrea el instante fugaz con la sensibilidad, la ternura y el talento narrativo de Kirmen Uribe.
Informació recollida: http://www.casadelibrosperdidos.com/
Acabo de finalitzar la lectura d'aquest llibre i m'ha agradat moltíssim. Amistat, ideals, amor, exili, compromís, lleialtat i també altruisme, són els temes que tracta. Però sobretot de l'amistat.
ResponEliminaNarra un període en la història d'humanitat en la qual molts innocents van sofrir la barbàrie de la guerra. Nens que van haver d'emigrar i separar-se de les seves famílies i encara que alguns d'ells van tornar a les seves cases quan va arribar la pau, mai mes van tornar a ser els mateixos després d'aquesta dolorosa i *traumatica experiència. Després d'interminables hores de viatge en un vaixell quan arribaven a port separaven als germans i els portaven amb famílies diferents. Van haver d'adaptar-se a un altre tipus de vida. Amb persones que parlaven un idioma desconegut per a ells i costums també totalment diferents a les quals estaven acostumats.
M'ha semblat un llibre magnífic, escrit amb tal delicadesa i sensibilitat que aconsegueix que el lector s'impliqui en la història.
Kirmen Uribe ens torna a atrapar amb una història que no deixa d'obrir portes per les quals a un li agradaria passar per conèixer altres històries solament intuïdes, però que de la mà de l'escriptor, ens acaba portant de tornada a casa, a la butaca on llegim, després d'un llarg viatge, amb el qual no hem deixat de gaudir i aprendre a mirar, a escoltar.
Aquestes frases extretes del llibre em semblen dignes d'esment:
"La humanitat serà cada vegada mes conscient que necessitem bolcar la nostra atenció en la poesia per interpretar la vida, per buscar consol, per omplir-nos de sentit. ".
" No el que tens, sinó el que ets".
"Davant l'odi res millor que el silenci"
"Una persona bella solament ho és mentre la veuen els altres, però una persona sàvia ho és fins i tot quan ningú la veu"-
Kirmen Uribe em va semblar fantàstic a Bilbao- New York- Bilbao. Aquí crec que segueix en el seu linea.