Del guateque al altar (humor a a historia de la postguerra)

Del guateque al altar

Pilar Garrido Cendoya | Forges

Pilar Garrido y Forges vuelven a poner humor a la historia de la postguerra de nuestro país.

Sinopsis

Si te parece que ligar es difícil ahora, no te imaginas lo que era «la larga carrera de novio formal».

Pilar Garrido narra cómo se vivía la adolescencia en la España de los años 50 del siglo XX. Desde los primeros escarceos amorosos, hasta que se casaban «para toda la vida», pasando por los guateques donde las chicas hacían todo lo posible por no acercarse mucho al chico. La autora narra con su particular sentido del humor lo extraño y maravilloso de la edad en la que uno descubre la vida.

Los autores

Pilar Garrido Cendoya

Córdoba, 10 de Septiembre de 1939

Pilar Garrido Cendoya nació en Espejo, Córdoba, el 10 de septiembre de 1939. Huérfana desde muy pequeña –su padre murió cuando ella tenía dos años y su madre cuando tenía cinco–, es la menor de cinco hermanos. Hizo la carrera de Magisterio y durante veintiún años fue profesora en el colegio Estudio de Madrid, heredero de la Institución Libre de Enseñanza. Casada con Antonio Fraguas, Forges, tiene cuatro hijos y tres nietos. Escritora vocacional, éste es su primer libro.

Forges

17 de Enero de 1942

Antonio Fraguas de Pablo nació en Madrid el 17 de enero de 1942, en una familia de nueve hermanos. Después de suspender varias veces la reválida de 4.º, gracias a su ingeniosa interpretación de las matemáticas, en 1957 ingresa como técnico en la naciente Televisión Española, donde, mientras estudia variadas e inconclusas disciplinas, inicia su carrera profesional como dibujante de chistes en 1964. Casado con Pilar Garrido desde 1967, curiosamente también tiene cuatro hijos y tres nietos.

Desde los primeros escarceos amorosos, que solían ocurrir en la calle, donde se desarrollaba la vida de los jovenes hasta que se casaban "para toda la vida", pasando por los guateques donde las chicas hacían todo lo posible por no dejar que el chico se acercara mucho. La autora narra con su particular sentido del humor lo extraño y maravilloso de la edad en la que uno descubre la vida.Divertido y esclarecedor libro que describe a la perfección una época y sus maneras. Hay muchas formas de contar el pasado y Pilar Garrido Cendoya ha elegido narrarlo con sencillez, pero con gran lucidez, como si de un contro se tratase.

'Del guateque al altar' retrata una España que, los adolescentes actuales ya no conocen, salvo que sus madres o abuelas les hayan contado como se vivía entonces.

Está escrito sin resentimiento, pero sí con ironía, ya que fueron años decisivos para muchas mujeres y marcaron el paso de una época cerrada a otra más abierta. Es la historia de unos años en los que en España la juventud pasaba del guateque, directamente al altar.

Las ilustraciones de Forges recorren todo el libro en perfecta simbiosis con el texto. Sus personajes, bien conocidos por todos, dan vida a los arquetipos que conformaron un tiempo y algunos de los cuales han llegado hasta nuestros días-

Este no es el primer libro en el que trabajan juntos Forges y Pilar Garrido. Ya trabajan juntos Forges y Pilar Garrido. Ya trabajaron juntos y con gran exito en el libro 'La posguerra vista por una particular y su marido'. Tnato aquel como 'Del guateque al altar' está repleto de divertidas anécdotas que nos muestran la realidad que vivió la autora.




Informació recollida a: 
http://www.antena3.com/noticias/cultura/libros
http://www.planetadelibros.com/ 

Els herois de la nit (L'assalt turc a Ciutadella)

http://jmquintana.files.wordpress.com/2010/10/els-herois-de-la-nit-350.jpg?w=195&h=300

Els herois de la nit

Autor: Josep M. Quintana
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST [Núm 546 ]
Núm edició: 2

Novel·la històrica i d'aventures sobre un fet històric: 5.000 menorquins van ser fets esclaus pels turcs l’any 1583

La novel·la, àgil i amb la dosi justa de dades històriques com va reconèixer Quintana, narra el destí dels captius menorquins després de l’assalt dels turcs a Ciutadella. Abocats a l’esclavitud a Constantinoble i gairebé expressament oblidats pels seus compatriotes, diversos personatges sobresurten en un destí comú: el naixement d'un nou ordre social i econòmic a l’estimada, enyorada i mitificada Pregonda del protagonista, Arnau Vidal. 

En Josep Maria Quintana es va inspirar no només en una època i en llocs reals, sinó també en personatges vertaders: Arnau Vidal, rescatador d'aquells captius illencs i espia del rei Felip II, escriurà un diari personal i una pila d'anotacions molt comprometedores que arribaran dos segles més tard a les mans del sacerdot Jordi Font, qui condicionarà el seu propi futur per tal de fer justícia als oblidats. En aquest taulell de joc d'escacs hi juguen una reina destronada, n'Helena Martorell; un rei imposat, el paborde Arguimbau; un alfil que aconseguirà l’èxit social i econòmic en el món turc gràcies al seu alliberament d'antigues cadenes feudals, en Jaume Vidal; un cavall entestat en recuperar la baula trencada de la seva vida durant el setge, n'Arnau Vidal; i dues torres inamovibles i ambigües en els seus interessos, l’administrador Pau Vila que s’adjudica els béns i  riqueses de l’antiga família propietària, els Martorell, i el vell sacerdot que sobreviu al setge, Mossèn Ferrer. Peons que recorren els carrers de Constantinoble, amb la llibertat robada i resignats a crear-se una nova vida a una ciutat que, com diu el mateix Quintana, va reconstruir literàriament Constantinoble amb un viatge a través del temps descobrint el primer diccionari bilingüe turc-català i les impressions dels menorquins de l’època, i amb viatges personals a la moderna Istanbul.

La novel·la es viu en dues dimensions paral·leles per en Jordi Font, un sacerdot del segle XVIII qui al pas de les pàgines i en primera persona, compartirà amb els lectors el descobriment de la veritat i lluitarà per treure-la a la llum, i n'Arnau Vidal, que ha fet seva la causa de retornar als segrestats a la pàtria. Ambdós lluitaran sense gaire èxit en un ambient ple d'obstacles on hi domina abastament la corrupció, i que seran requerits a com a mínim respectar l’ordre establert, diferent en personatges però no en la seva essència: la classe dels poderosos segueix tancant portes i boques a les classes més modestes que malden per tenir un futur millor, però amb diferents jugadors. Aquesta novel·la, més enllà de la revisió ficcionada d'una part de la història de la nostra illa menys coneguda, també tracta qüestions molt actuals que han perviscut fins als nostres dies: la difícil relació entre occident i la societat musulmana, la corrupció política a diversos nivells i sense fronteres, i l’esclavitud. 

Una novel·la recomanable en tots els sentits, una aposta clara per la literatura comercial d'enorme qualitat per descobrir nous horitzons en la nostra pròpia història. Perquè, com ha d'admetre mossegant-se la llengua el sacerdot Jordi Font en un dels moments més difícils de la seva vida, “en aquells moments vaig veure clar que no tenia cap futur a Ciutat de Pregonda, i això m’apropava espiritualment a Arnau Vidal, encara que el meu dolor no es podia comparar amb el seu quan, dos segles enrere, va voler destapar la hipòcrita iniquitat dels poderosos, d'aquells herois de la nit que van decidir que construirien el seu futur sobre l’oblit i van negar als perdedors el dret a la memòria, que és l’únic bé que l’home conserva quan ho ha perdut tot”.

Informació recollida de:
http://www.menorca.info
http://www.proa.cat

L'any Espriu "Soc un home sense biografia"

21/03/2013 Espriu transparent

Categoria: Autors

Escrit per: Jordi Cervera

Un dels eixos de la celebració d’aquest Any Espriu, un any que ha començat aixecant polèmica per les aportacions econòmiques i pels elevats honoraris del seu comissari, és la publicació del llibre Espriu transparent, la biografia de l’escriptor que ha fet el periodista i company d'aventures radiofòniques Agustí Pons, tot un expert en aquestes feines.

Responent a un proposta de Josep Lluch, l’editor de Proa, Pons es va capbussar en una aventura de recerca que li ha comportat tres anys de feina intensa i que s’ha concretat en un estudi de 750 pàgines que repassa els detalls de la vida i l’obra de l’autor que, de fet ja havia estat analitzat abans (tot i que mai amb aquest luxe de detalls) per Maria Aurèlia Capmany, Antoni Batista i Agustí Espriu.

 

 

Un cita de l’escriptor, quan va afirmar "Sóc un home sense biografia" dona peu a aquesta magnífica aproximació que persegueix posar l’autor al lloc que li pertoca, buscant la persona que s’amagava darrere la imatge que donava. Espriu era contradictori, obsessiu, vital, corrosiu, intel·ligentíssim i va tenir una influència decisiva en la configuració de la Catalunya que avui coneixem. Per aconseguir-ho, Pons ha revisat un per un i amb lupa tots els llibres d’Espriu, des de al seva primera obra a les més conegudes i a les més lligades al compromís amb el país com Primera història d’Esther o La pell de brau, símbol de la resistència antifranquista, estudiant també el paper que personatges com Raimon o Ricard Salvat van tenir en la popularització de la seva persona.

Però el treball de Pons no es limita a la cronologia dels fets i per això posa en debat que aquesta faramalla externa va acabar per eclipsar la veritable categoria poètica d’Espriu i el paper patriòtic que es va concedir a la seva obra va deixar en segon terme aspectes valuosos i interessants com la filosofia o la religió, cabdals en tota la seva producció literària.

El llibre posa de manifest l’alta exigència, quasi malaltissa de l’autor amb la seva obra i el seu entorn i també les relacions no sempre amables amb altres intel•lectuals contemporanis comGabriel Ferrater, Josep Pla, Llorenç Villalonga, Carles Riba o Joan Fuster.

La feina no ha estat fàcil i el resultat és un llibre gens complaent que retrata un personatge intel•ligent i esquerp, un home amb moltes facetes i molts interessos que considerava que la llengua era l’expressió d’un poble i no un instrument. 

I ningú millor que el mateix Agustí Pons per explicar-nos la cuina d’aquesta gran obra, els detalls de l’obrador:

Viure (obsessivament) Espriu
Durant tres anys, dia a dia, caps de setmana inclosos, he viscut obsessivament amb Salvador Espriu. No és cap mèrit. En primer lloc, perquè, amb el temps, he aprés a no saber treballar d’una altra manera. D’altra banda, perquè el personatge, i la seva obra, així ho exigien. A Espriu no el pots deixar ni a l’hora d’anar a la dutxa. La seva literatura és com aquelles nines russes que mai no acabes de descobrir del tot: n’aixeques una i, a sota, en descobreixes una altra.
La biografia no l’hagués escrit si Josep Lluch, poc temps després d’haver estat nomenat director literari de Proa, no m’ho hagués proposat. Vaig dir un sí entusiasta. Però condicionat al permís de la família i a la possibilitat d’aconseguir alguna mena de beca. El permís de la família va ser fàcil d’obtenir: el doctor Sebastià Bonet, nebot de Salvador Espriu, catedràtic de llengua a la universitat de Barcelona, me’l va donar de seguida. La recerca dels diners va resultar més difícil. La vaig fer jo sol, amb el meu vestit de viatjant. Després de dues temptatives fracassades prop d’altres entitats, i quan ja estava a punt de tirar la tovallola, la visita a la Caixa va donar resultats positius. Sense aquest ajut jo no m’hagués posat a escriure.
De seguida vaig entrar en un estat d’eufòria que va durar fins al moment en què l’editorial em va enviar els 16 volums que formen l’edició crítica de les obres completes de Salvador Espriu que fins ara s’han publicat. Allò era una muntanya de 6500 pàgines que semblava infranquejable. S’hi parlava de càbala, de teologia negativa, de l’Antic Testament i de personatges espantosos trets del costumari de Joan Amades; de Sòfocles i Wingentein; de la guerra nuclear i de la misèria del monestir de Sixena, tot barrejat o quasi. Vaig començar a llegir de manera frenètica amb un llapis al costat. Al cap de dos mesos, la meva eufòria inicial va estar a punt de convertir-se en depressió.

Aleshores vaig començar a esbossar el guió del llibre. Havia de tenir 10 capítols; n’ha acabat tenint 22. L’important és col•locar cada dada, i cada data, a la casella-capítol corresponent, No perdre’s. No perdre’s ni desviar-se del camí. Per exemple, no acabar escrivint un assaig contagiat pels nombrosos assajos-tesis que sobre Espriu s’han escrit. I, potser el més important, trobar el fil roig del personatge; el fil que dona coherència, fins allà on la coherència és possible al llarg de tota una vida, a situacions o reflexions que semblen inconnexes. Vaig decidir començar a escriure el llibre abans de tenir omplertes totes les caselles del guió. Volia donar-me moral, i demostrar-me que sí que podia complir l’encàrrec, i acabar-lo en la data continguda.
El resultat és l’Espriu transparent ja convertit en llibre. 741 pàgines de text. He procurat que fossin de fàcil lectura. Des de la primera biografia que vaig publicar, la meva obsessió ha estat aconseguir un nombre significatiu de lectors; escriure llibres tan rigorosos com els que podria escriure qualsevol erudit però amb la pretensió d’enganxar el lector a la primera ratlla, i no deixar-lo anar fins al final del text. En el cas d’Espriu, d’aquí a uns mesos sabré si ho he aconseguit. 

Gràcies Agustí i felicitats per aquest magnífic treball.

Informació recollida a:

http://blogs.catradio.cat/jordicervera.php?itemid=49803

Jane Austen para el dia mundial del libro (Una bona lectura)

Sorprende Jane Austen para el Día Mundial del Libro

Los lectores eligieron la obra

Orgullo y prejuicio será la obra a leer en el maratón de lectura en voz alta que organiza la FIL

GUADALAJARA, JALISCO (20/MAR/2013).- “Es una verdad universalmente reconocida que al hombre soltero, poseedor de fortuna cuantiosa, le hace falta casarse”. Así comienza Orgullo y prejuicio, novela de la escritora inglesa Jane Austen (1775-1817) que los lectores eligieron para ser leída en el maratón de lectura en voz alta que organiza la Feria Internacional del Libro (FIL) y con el que se festejará el Día Mundial del Libro, el próximo 23 de abril, en la Rambla Cataluña.

Orgullo y prejuicio, una de las obras más conocidas de la literatura universal y una de las primeras novelas románticas obtuvo el 64.4% de los 72 mil 220 los votos que la FIL registró en su página web desde el pasado 13 de marzo, cuando se abrió la elección al público.

La obra que narra la historia de la familia Bennet y su conflictiva relación con el joven Fitzwilliam Darcy, publicada por primera vez hace 200 años, se impuso a una de las figuras fundamental en la literatura moderna, Franz Kafka con La metamorfosis (33%), y a uno de los maestros del cuento breve, Augusto Monterroso con Obras completas (y otros cuentos), que recibió 2.6% de los votos.

Desde el año 2002 se organiza el maratón de lectura y desde entonces más de 78 mil lectores han acudido a esta cita. Ayer,  también se abrió el registro en línea (www.fil.com.mx) para quienes deseen inscribirse al evento que se llevará a cabo en la Rambla Cataluña de las 10:00 a las 21:00 horas.

Pero no es el único punto donde se leerá en voz alta la obra de Jane Austen. La iniciativa de la FIL y el Ayuntamiento de Guadalajara, se replicará en otros centros culturales y bibliotecas de la ciudad, así como en varios municipios de Jalisco y otras ciudades de la República como Querétaro, Valle de Bravo, Tijuana y Ciudad Juárez.

Los que asistan a la Rambla Cataluña podrán conocer, además, una muestra de libros de distintas editoriales y librerías locales.

Informació recollida: www.informador.com

La ridicula idea de no volver a verte (Aquest es un llibre sobre la vida)

Rosa Montero deja el pudor para hablar de la muerte

La autora reflexiona sobre el duelo y la vida en su nuevo libro, escrito tras la muerte de su pareja en 2009

MADRID, ESPAÑA (18/MAR/2013).- Principio-puñetazo: “Como no he tenido hijos, lo más importante que me ha sucedido en la vida son mis muertos”. La frase con la que Rosa Montero arranca su último libro es dinamita existencial; también el comienzo de un viaje repleto de bifurcaciones improvisadas hacia cualquier parte. 

La ridícula idea de no volver a verte (Seix Barral) es un libro extraño, híbrido, subyugante como los ojos de una cobra, que se abre pensando encontrar amargura tras esa frase-puñetazo y que se sumerge en aguas luminosas sobre el placer de vivir o la libertad de elegir. ¿Su adiós al duelo por Pablo Lizcano, su pareja durante 21 años, quien falleció en 2009 tras un cáncer? “Sí y no. Nunca me había propuesto hacer un libro sobre la muerte de mi pareja. Soy muy pudorosa. Mis novelas no tratan sobre temas autobiográficos. He empezado a hablar y escribir cuando el duelo era no sólo mío, sino de todos. No es un libro sobre el duelo, o no sólo. Creo que es un libro que celebra la vida, luminoso”. 

En realidad es una caja mágica de la que van saliendo tesoros: detalles autobiográficos, retazos de la vida de Marie Curie, fotografías históricas y personales, reflexiones sobre la pérdida y la intimidad, hashtags, confesiones, deseos, literatura. La escritora lo emparenta con La loca de la casa, aquel inclasificable y delicioso ensayo sobre la escritura y la vida que publicó en 2003. 

Con el tiempo, Montero se ha incorporado al grupo de artistas que había denostado por exponer un desgarro brutal en público. Piezas durísimas y poéticas, como Tears in heaven, de Eric Clapton, o Paula, de Isabel Allende, creadas tras la muerte de sus respectivos hijos, le parecían hace años un impúdico tráfico con el dolor. Ya no. 

“He ido siendo menos radical. Cada uno lo maneja como puede, pero el sentido último de la escritura es intentar encontrar un sentido al mal y al dolor, aún sabiendo que no lo tienen”, asegura.

Ficha técnica

Fecha de publicación: 28/02/2013

240 páginas

Idioma: Español

ISBN: 978-84-322-1548-3

Código: 10014749

Formato: 13,3 x 23 cm.

Presentación: Rústica con solapas

Colección: Biblioteca Breve

Sinopsis

Cuando Rosa Montero leyó el maravilloso diario que Marie Curie comenzó tras la muerte de su esposo, y que se incluye al final de este libro, sintió que la historia de esa mujer fascinante que se enfrentó a su época le llenaba la cabeza de ideas y emociones. La ridícula idea de no volver a verte nació de ese incendio de palabras, de ese vertiginoso torbellino. 

Al hilo de la extraordinaria trayectoria de Curie, Rosa Montero construye una narración a medio camino entre el recuerdo personal y la memoria de todos, entre el análisis de nuestra época y la evocación íntima. Son páginas que hablan de la superación del dolor, de las relaciones entre hombres y mujeres, del esplendor del sexo, de la buena muerte y de la bella vida, de la ciencia y de la ignorancia, de la fuerza salvadora de la literatura y de la sabiduría de quienes aprenden a disfrutar de la existencia con plenitud y con ligereza. 

Vivo, libérrimo y original, este libro inclasificable incluye fotos, remembranzas, amistades y anécdotas que transmiten el primitivo placer de escuchar buenas historias. Un texto auténtico, emocionante y cómplice que te atrapará desde sus primeras páginas.

Informació recollida: 
http://www.planetadelibros.com
http://www.informador.com.mx/cultura/2013/445014/6/rosa-montero-deja-el-pudor-para-hablar-de-la-muerte.htm

El mar dels traïdors (Participació catalana al tràfic d'esclaus)

El mar dels traïdors

Autor: Jordi Tomàs
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST [Núm 591 ]
Núm edició: 1)

Amb aquesta novel·la, Jordi Tomàs aborda un dels grans temes oblidats de la història de la Catalunya del segle XIX: la participació de nombrosos homes de negocis catalans en el tràfic il·legal d'esclaus.

Text de contraportada

  Fins ben entrat el segle XIX, el tràfic d'esclaus entre la costa africana i Amèrica era una activitat corrent i lucrativa que alguns prohoms catalans haurien volgut esborrar de la memòria per sempre més. El mar dels traïdors és una magnífica novel·la d'aventures que neix d'aquest episodi tèrbol de la nostra història. El protagonista és un metge novell i idealista que l’any 1864 fa el seu bateig marítim a bord del vaixell Verge de Montserrat. El que havia de ser un viatge comercial amb ivori, eben i espècies esdevindrà un malson quan, en arribar a Sierra Leone, el jove metge descobreix els centenars d'africans que han de ser venuts il·legalment a Cuba i a Puerto Rico. La novel·la, que retrata les passions humanes més fortes, té el nervi moral dels grans relats marítims de Stevenson, Conrad i Melville. Punyent en el conflicte i àgil en l’acció, El mar dels traïdors és, al capdavall, un cant a la igualtat entre els homes.

Informació recollida: http://www.proa.cat
http://2.bp.blogspot.com/-_dDbLyY9fBA/UTBqXNdYvNI/AAAAAAAAH80/DZ6lTDLvoTs/s1600/El-mar-dels-traidors-650.jpg

Jordi Tomàs -Antropòleg i escriptor

Jordi Tomàs reprodueix la tracta esclavista d'indians catalans en 1864 en 'El mar dels traïdors

https://encrypted-tbn1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTkk6qRZckSWn6gcplDnYq5Xr3wZa_0KN5DwxQWbvxHduWr1TZnAA

BARCELONA, 14 Mar. (EUROPA PRESS) -

  

 L'escriptor barceloní Jordi Tomàs ha presentat aquest dijous 'El mar dels traïdors' (Proa), una revisió històrica de la tracta esclavista per part d'indians catalans el 1864, malgrat ser una novel·la d'aventures i no històrica, ha reivindicat l'autor en roda de premsa.

   La història està narrada per un metge, humanista i idealista, qui a finals del segle XIX s'enrola al vaixell Verge de Montserrat, pensant que es tracta d'un viatge comercial per vendre ivori, eben i espècies, i que es convertirà en un malson quan, a l'arribar a Sierra Leone, aquest descobreixi els centenars d'africans que han de ser venuts a Cuba i Puerto Rico.

   Tot i això, la història està construïda d'acord amb cartes i el mateix dietari del metge, i en un estil que fuig de la linealitat, diferenciant-se així de les tradicionals novel·les d'aventures marítimes del segle XIX de Josep Conrad, Robert Louis Stevenson i Herman Melville, de les quals l'autor s'ha impregnat.

TERCER INTENT

   Tomàs ha explicat que aquesta és la plasmació de la història després de tres intents, des de tres punts de vista diferents, ja que és la visió més versemblant, després de ser real que gran part de la documentació de l'època estava escrita pels metges de bord.

   Aliè a la tracta esclavista, el protagonista és testimoni de les condicions de vida dels esclaus, amuntegats als cellers dels vaixells i temorosos que els blancs se'ls mengessin, al desconèixer completament el seu destí, ha citat Tomàs.

   Aquesta novel·la va néixer fa tres anys arran d'un seminari sobre l'esclavisme africà impartit per l'autor, qui es va donar llavors compte que el tema era susceptible de ser novel·lat, però no des d'una perspectiva històrica, sinó aventurera, tot i que l'autor ha avisat: "Tot podria haver passat".

   Aquesta novel·la ha estat Premi 'El lector de l'Odissea' 2012 --seleccionat entre un centenar de lectors-- i retrata també les passions humanes més profundes, i és sobretot, un relat d'aventures.

   L'escriptor Albert Sánchez Piñol, amic de l'autor i ex-company del Centre d'Estudis Africanistes, ha resumit que aquesta novel·la reprodueix l'època en la qual els indians catalans tornaven amb capital aconseguit a les Índies i al no saber on invertir-lo van aconseguir crear una puixant indústria tèxtil a Catalunya, d'on vénen moltes famílies acabalats de l'actualitat, sense aparèixer explícitament en el text.

   "A Catalunya hi havia moltíssimes famílies esclavistes", ha assegurat Tomàs, qui no persegueix assenyalar els responsables de l'esclavisme, tot i que sí reflectir una època de la qual a penes es parla i que ha estat molt important en la configuració de Catalunya, ha remarcat.

Jordi Tomàs

Jordi Tomàs (Barcelona, 1971) és antropòleg i escriptor. Ha viscut llargues temporades a l'Àfrica Occidental i ha publicat reculls de narracions, les novel·les Arrels de baobab (2000) i Un cor aixanti (2008), i un llibre escrit amb el senegalès Patrick Lambal sobre l’emigració clandestina africana: El pescador que volia anar al país dels blancs (2012). Ha editat el llibre "Secesionismo en África" (2010).

Informació recollida: http://www.europapress.cat/

Tertulia 27.01.2011- Bilbao-New York- Bilbao

Aquesta tertúlia va tenir lloc el 27.01.2011.

      Encara no te-niam en marxa aquest bloc, per tant no tenim un resum d'aquesta tertúlia, no obstant recordo clarament a pesar del temps que ha passat que va ser una lectura que amb general tots varem a estar d'acord que era un llibre molt entretingut i escrit d'una manera diferent amb un llenguatge modern.

Crec que puc dir que va ser acceptat de bon grat per tot-hom, i que varem descobrir una autor jove i força intel·ligent.   

      La primera novela del escritor vasco Kirmen Uribe, ‘Bilbao-New York-Bilbao’ se estructura en torno a un viaje en avión entre el aeropuerto de Loiu en Vizcaya y el JFK de Nueva York. Es verdad que el viaje como leitmotiv literario es uno de los tópicos más gastados de la literatura universal desde los tiempos de Homero y compañía hasta llegar al mundialmente famoso ‘El corazón de las tinieblas’ de Joseph Conrad, pero Uribe no se plantea su narración como un ‘bildungsromance’ al uso donde su personaje (en realidad él mismo) sale transformado de la experiencia, sino como un recurso narrativo para que en un corto espacio de tiempo se ordenen los fragmentos de vidas pasadas al más puro estilo proustiano. 

Paraules del autor

"És un joc entre el lector i jo mateix, i en el qual lector ha d'estar atent perquè jo no sóc un narrador fiable", va reconèixer aquest jove autor basc, qui va destacar l'estructura "diferent" i "nova" de la seva novel·la. "És una novel·la que arrisca molt perquè vol buscar noves formes d'explicar", va subratllar.

Informació recollida:

http://www.elplacerdelalectura.com/

http://4.bp.blogspot.com/_dT-3tsAzXJ0/S4biS02c0nI/AAAAAAAABpA/pSmxkJFeqzo/s400/24912_324233252302_651587302_4024005_1788164_n.jpg

Lo que mueve el mundo (Historia d'un heroi anònim)

Lo que mueve el mundo

Ficha técnica

Fecha de publicación: 12/03/2013

240 páginas

Idioma: Español

ISBN: 978-84-322-1547-6

Código: 10014748

Formato: 13,3 x 23 cm.

Presentación: Rústica con solapas

Colección: Biblioteca Breve

Traductor: Gerardo Markuleta

Sinopsis

En mayo de 1937, tras el bombardeo de Gernika, miles de niños vascos partieron del puerto de Bilbao rumbo al exilio. Entre ellos se encontraba Karmentxu, una niña de ocho años que fue acogida en Gante, Bélgica, por el escritor Robert Mussche. La vida de Robert cambiará con la llegada de la niña, su implicación en la resistencia durante la Guerra Civil y el advenimiento de la Segunda Guerra Mundial.

Heredera de Sostiene Pereira de Tabucchi o El último encuentro de Sándor Márai, esta novela es la historia que el propio autor le cuenta a su mejor amigo, recientemente fallecido, «la historia de un héroe anónimo, de esos que vemos por la calle».

La voz cálida que da forma a Lo que mueve el mundo susurra lo esencial para recuperar lazos familiares perdidos, en un relato que hilvana las escenas, guarda los silencios del olvido y recrea el instante fugaz con la sensibilidad, la ternura y el talento narrativo de Kirmen Uribe.

Informació recollida: http://www.casadelibrosperdidos.com/

Kirmen Uribe (Autor jove amb molta projecció)

Biografía

Kirmen Uribe (Ondarroa, Bizkaia, 1970) nació en una familia vinculada a la pesca. Uribe se licenció en Filología Vasca en Vitoria y cursó estudios de postgrado de Literatura Comparada en Trento (Italia). Su primer premio literario importante (Becerro de Bengoa) lo recogió en 1995 por Lizardi eta erotismoa, cuando estaba cumpliendo condena por ser insumiso y negarse a ir al servicio militar obligatorio.

Poesía y proyectos multimédia

La publicación en 2001 del libro de poemas Bitartean heldu eskutik (Mientras tanto dame la mano, Visor, 2003) supuso, en palabras del crítico literario Jon Kortazar, una “revolución tranquila” en el ámbito de la literatura vasca. Premio Nacional de la Crítica, la primera edición se agotó en un mes y el libro ya ha sido traducido al castellano (Visor, 2003) al francés (Castor Astral, 2006), al inglés (Graywolf, 2007), al catalán (Proa, 2010) y al ruso (Издательство Герника, 2011). La traducción a cargo de la poetisa estadounidense Elizabeth Macklin acabó finalista como mejor libro de poesía traducido al inglés en EEUU en 2007 (PEN Award for Poetry in Translation).

Uribe es autor de proyectos multimédia combinando poesía con diferentes disciplinas artísticas. En 2000 llevó a los escenarios Bar Puerto, proyecto que aunaba poesía, música, vídeo e historia oral. En 2003 publicó el libro-CD Zaharregia, txikiegia agian (Demasiado antigua, demasiado pequeña quizás) junto a los músicos Mikel Urdangarin, Bingen Mendizabal, Rafa Rueda y el ilustrador Mikel Valverde, fruto de una serie de recitales que el grupo llevó a cabo en Nueva York el mismo año.

El realizador Arkaitz Basterra presentó en el Festival de Cine de San Sebastián de 2006 el documental Agian inspirándose en la estética del grupo. A raíz de la publicación de la traducción francesa de sus poemario, Uribe colaboró con el dramaturgo francés Francois Mouget y elaboraron conjuntamente un espectáculo titulado Entre-temps donne moi la main basado en la lectura dramatizada de los poemas acompañado de música en directo.

Literatura infantil y juvenil

Paralelamente, ha escrito varios libros de literatura infantil y juvenil. En 2003 publicó la primera entrega de la serie de novelas cortas Garmendia, serie de aventuras y humor que narra las peripecias de un pastor que emigra a finales del XIX al salvaje oeste y se mete a pistolero sin pegar ni un solo tiro. Una votación entre los alumnos de los centros de enseñanza secundaria en Gipuzkoa le valió el Premio Liburu berria. Para los más pequeños ha escrito el cuento Guti, la historia de un perro al que le desguazan el barco en que vivía, y Ez naiz ilehoria (Yo no soy rubia) que narra la historia de Amira, una chica marroquí a la que le cuesta hacer amigos en Vitoria.

Perfil internacional

Kirmen Uribe ha participado en numerosos encuentros internacionales de literatura. Entre otros, el “World Voices” de Nueva York (organizado por el PEN Club americano), el Festival Internacional de Poesía de Berlín, el festival Internacional de Poesía de Taipei (Taiwán), el Festival de Literatura de Manchester, el Festival ¡Mira! de Burdeos, el Festival de Literatura de Vilenica (Eslovenia); y ha leído en las universidades de Stanford (California), la Universidad de Nueva York, la CUNY, El California Institute of The Arts en Los Ángeles, la Universidad de California en San Diego, la Universidad Católica Fu-Jen de Tai-pei o en la Universidad de Varsovia. Asimismo, sus poemas han aparecido en revistas literarias de prestigio y antologías. En mayo del 2003 The New Yorker publicó el poema “Maiatza” (Mayo). En 2006 Lyrikline la página web de Berlín que recoge poetas de mundo entero colgó diez poemas de Uribe traducidos al alemán. En 2008 la antología New European Poetry dirigida por los críticos estadounidenses Kevin Prufer y Wayne Millar recogió tres poemas del autor. “La literatura de Uribe hunde sus raíces en el País Vasco, pero es totalmente universal” ha dicho de su obra la prestigiosa revista de la Universidad de Harvard The Harvard Book Review.

Novela

En 2008 publicó su esperada novela Bilbao-New York-Bilbao (Elkar) que obtuvo el Premio Nacional de la Crítica en euskera y el Premio Nacional de Literatura (Narrativa). En 2010 aparecieron simultáneamente las traducciones al castellano (Seix-Barral), gallego (Xerais) y catalán (Edicions 62). Bilbao-New York-Bilbao narra el vuelo ficticio del propio autor entre el aeropuerto de Loiu en Bilbao y el JFK de Nueva York. En dicho vuelo el autor hace un ejercicio de memoria y recuerda el proceso de escritura de una novela que está escribiendo sobre tres generaciones de una misma familia vinculada al medio marino. Bilbao-New York-Bilbao carece de una trama convencional y se sustenta en una estructura en red que combina el devenir de las tres generaciones con numerosas digresiones, analogías e historias transversales.

Bibliografía

Novela

• “Bilbao-New York-Bilbao“. 2009, Seix Barral (Original en euskera, Bilbao-New York-Bilbao. Elkar, 2008).
• “Mussche”. 2012, Susa

Poesía

• “Mientras tanto cógeme la mano” 2004, Visor (Original: Bitartean heldu eskutik. Susa, 2001).

Literatura infantil y juvenil

• “Garmendia eta zaldun beltza“. 2003, Elkar.
• “Ekidazu, lehoiek ez dakite biolina jotzen“. 2003, Elkar.
• “No soy rubia ¿y qué?“. 2004, Elkar.
• “Garmendia errege“. 2004, Elkar.
• “Guti“. 2005, Elkar.
• “Garmendia eta Fannyren sekretua“. 2006, Elkar.

Ensayo

• “Lizardi eta erotismoa“. 1996, Alberdania.

Recopilaciones

• “Portukoplak” 2006, Elkar.

Música-literatura

• “Zaharregia, txikiegia agian. Una manera de mirar“. 2003, Gaztelupeko Hotsak.
• “Bar Puerto“. 2010, Elkar.

Bilbao-New York-Bilbao se publicará en japonés

14/09/2011

La novela de Kirmen Uribe Bilbao-New York-Bilbao, Premio Nacional de Literatura 2009, aparecerá en breve en japonés. La prestigiosa editorial de Tokio Hakusui Sha se hará cargo de su publicación. La novela aparecerá en la colección “Ex Libris”, en la que se presentan los autores destacados en la “Nueva Literatura mundial”, entre ellos Denis Johnson (EE.UU.), Roberto Bolaño, Olga Tokarczuk (Polonia), Saša Stanišić (Bosnia), Olaf Olafsson (Islandia), y Salvador Plasencia (México-EE.UU.).

La traductora Nami Kaneko traducirá la obra de Uribe directamente del original en euskera.

Informació recollida: http://kirmenuribe.com