Senyoria
(Ed. Proa, Barcelona, 1991).
La lluita despietada pel poder a la Barcelona del segle XVIII provoca un rosari de víctimes, unes més innocents que altres.
L'acció de Senyoria s'emplaça a Barcelona a la fi de 1799. Una ambientació simbòlica marcada per la foscor i la pluja proporciona l'atmosfera decadent que embolica el *enviliment dels cercles del poder. Les classes privilegiades de l'Antic Règim despleguen sense pudor les seves intocables vergonyes. L'aristocràcia inútil, el capità general, les diverses baules de la Justícia, el cap de la policia, algun eclesiàstic... són elements que il·lustren una corrupció descarada i impune, la subjecció de tot aquest sector encastellat a passions sòrdides, a ambicions espúries, la pràctica de l'extorsió i el xantatge, la claudicació davant el sexe i els diners. Aquesta estampa coral apareix en la superfície narrativa per mitjà d'una trama de novel·la negra. Una prostituta és assassinada a la casa que li finança el seu amant. Les autoritats prenen com a cap de turc a un jove innocent, idealista en tons del romanticisme en voga. Una suma d'oportunismes desemboca en la seva execució, en la qual té personal responsabilitat el veritable assassí, la senyoria del títol, regenti de l'Audiència barcelonina.
L'aliatge de novel·la històrica i de relat criminal produeix un magnífic efecte com a llera seductora i plàstic de l'acció, que té els millors ingredients per proporcionar una anècdota que se segueix amb continuat interès i proporciona una forma superior d'entreteniment acompassada de molt intensos efectes emotius. Aquesta virtut intrínseca serveix de llera per a la denúncia implacable del grup social indicat i, dins d'est, del sistema judicial. Al seu torn, transcendint els detalls, l'objectiu de l'autor apunta a la mateixa justícia, que arriba, en la lúcida reflexió final del magistrat prevaricador, a qüestionar-se en el seu mateix fonament: “És feble, és arbitrària... La justícia humana és injusta per definició”.
Premis rebuts:
Premi Joan Crexells de l'Ateneu Barcelonès, 1991
Premi dels Lectors de la revista El Temps, 1991
Premi Prudenci Bertrana dels lectors i de la crítica, 1992
Premi de la Crítica Serra d'Or, 1992
Premio de la Crítica, 1992
Prix Méditerranée a la millor novel·la estrangera Sa Seigneurie, 2004
Traduccions de: Senyoria
Castellà - Señoría
Trad: Daniel Royo.
Ed. Grijalbo-Mondadori.
Barcelona, 1993.
2a edició: Random House-Mondadori.
Barcelona, 2005.
Hongarès - Ömeltósága
Trad: Tomcsányi Zsuzsanna.
Európa Könyvkiadó.
Budapest, 2001
Romanès - Excelenta
Trad: Jana Balacciu Matei.
Editura Meronia.
Bucarest, 2002.
Gallec - Señoría
Trad: Dolores Martínez Torres.
Ed. Galaxia.
Vigo, 2002
Francès - Sa Seigneurie
Trad: Bernard Lesfargues.
Christian Bourgois Éditeur.
París, 2004.
Italià - Signoria
Trad: Ursula Bedogni.
La Nuova Frontiera.
Portuguès - Sua Senhoria
Trad: Jorge Fallorca.
Tinta da China ediçôes.
Lisboa, 2007.
Albanès - Senjoria
Trad: Bashkim Shehu.
Instituti i Librit & Komunikimit.
Tirana, 2008.
Alemany - Senyoria
Trad: Kirsten Brandt.
Suhrkamp Verlag.
Frankfurt, 2009.
Neerlandès - Edelachtbare
Trad: Pieter Lamberts & Joan Garrit.
Uitgeverij Signature.
Utrecht, 2010.
Informació recollida:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada