El dia de ahir, va tenir lloc la tertúlia del nostre club de lectura corresponen al llibre "Una vacante imprevista" de J.K.Rowling. Varem emprendre la lectura d'aquest llibre amb molta expectativa, la mateixa que s'havia creat al mercat, dons es la primera obra per adults desprès de les diferents entregues de Harry Potter.
Abans de començar la tertúlia, varem puge veure els diferents canvis que s'han fet a la nostra biblioteca, desprès de les obres del ascensor. Estan be els canvis aixis ens renovem. I al mateix temps s'introdueixen novetats molt interessants (aula d'idiomes). Ens va agradar molt. Desprès varem començar la tertúlia; com es normal, les opinions varen ser diferents ni va haver per tots els gustos.
Una cosa si va ser el comú denominador, i es el qui li va agradar en Harry Potter, va trobar aquesta obra molt adequada i entretenguda, en fi els va agradar. Salvat d'una d'aquestes que discrepa i va dir que la havia de deixar de tant en tant per des-capficar-se.
Els que no van trobar el relat tan adequat, argumentaren que era una obra massa "dolenta" referint-se las personatges, i aporte poca cosa, fan la seva lectura dificultosa per la quantitat de personatges que es descriuen i poc explicats lo que dificulte la comprensió dels mateixos fins que esta mitjanada a lectura..
També un altre de les lectores, va trobar un parell de incongruències o "fallo" fet per la escriptora, dons segons ella, en un episodi es parla de que un personatge li varen notar que havia begut per que li feia olor l'ale, quant havia descrit que el que bevien era vodka, i segons ella aquesta beguda es la única que no es detecta per l'ale. Som entre tots bons observadors.
En conjunt podríem dir que es una obra innovadora. L'autora seguint el seu estil, planteja el relat amb molts personatges que presenta de cop, i al llarg de la novel·la va fen entrar en el relat i fins a la fi de la historia no els encaixa, i els dona el seu lloc.
Te la mateixa manera de relatar i desar-rollar la trama que en els seus anterior llibres (Harry Potter), i qualcun dels nostres "clubers" va trobar retalls de Agatha Christie i, recorda molt també, comenten, a Peyton Place, novel-la de 1957 escrita per Grace Metalious .
Aquest llibre, va donar lloc a molta polèmica entre els "clubers" i, aixo ens va aportar a tots, diferents punts de vista. Les aportacions que es varen bolcar, maldat i bondat de les persones, comportament de la joventut, actitud dels que volen el poder, l'església, comportament de les persones davant de la emigració...donaren lloc a encontrades dialèctiques que son el pa i la sal de tota bona tertúlia.
En fi una vegada mes gaudirem d'una estona molt divertida, entretinguda i enriquidora.
Comentari de Lurdes Juan.
ResponEliminaL'historia d'un llogaret.
Ja ho sé, ja m'esteu criticant perquè no he tornat venir, no estic de presència però si de cor..... bé a lo que anem!!!!
A jo particularment hem var costar molt separar l'escriptora d'en Harry Potter amb ella. Pareixen dues persones completament diferents i clar que, això per jo ja li don un munt de punts, així com el principi no em va acabar de fer, així com llegia me agradava molt mes, hem de veure lo que arribem a fer per aconseguir el poder. Em va recordar molt el fet que va passar a al molinar, quant ningú volia la clínica de desintoxicació, els personatges estan molt ben descrits i no és el típic llibre anglès que pareix un llibre de botànica. No hi ha cap personatge que ressalta més que els altres, tots son importants i de una manera o altra son personatges que jo no me atreviria a jutjar. No vaig tenir necessitat de fer una llista de persones ja que sempre en tot moment em recordava de qui era qui i els hi podia posar cara.
L'he trobat de molt fàcil lectura, de fet el podries deixar i tornar agafar sense cap problema. I el que he comentat abans no és un llibre a on tot es bo,"guapo" i amb grans cases victorianes sinó és un llogaret "normal"com pot esser Alcúdia o Pollença amb Son Banya enmig, i que encara que mos sàpiga greu els problemes que es refereixen al llibre són problemes de cada dia a tots el pobles com el poder de la política i les drogues entre els joves.
Bé ja he acabat.... esper que no hagi estat molt de rotllo, m'estimaria més estar amb vosaltres ja que a on som, he pres una til·la i un tranxilium abans de anar-hi però una cosa és el deure i l'altra la diversió.
Molts de petons bruixes meves.....
(Si una "clubera" per els motius que sigui, no pot assistir a la tertúlia, ens fa arribar el seu comentari sobre el llibre per que tots en puguem participar.)
Títol amb Català: La vacant imprevista Titulo en castellano: Una vacante imprevista Una vacant imprevista relata els conflictes que sorgeixen en una petita localitat anglesa quan ,es planteja la necessitat de cobrir una plaça en el consell parroquial. La sobtada mort d'en Barry Fairbrother deslliga una sòrdida lluita entre tots els estaments de l'idíl·lic poble, amb la seva abadia i els seus pròspers habitatges de classe mitjana. Res és el que sembla. Les amistats són fictícies, els matrimonis s'ofeguen entre el ressentiment i el tedi, els pares i els fills es prodiguen una barreja d'hostilitat e indiferència, les escoles són vespers on es maltracta amb ferocitat al més feble, la convivència entre diferents comunitats racials està llastrada per l'odi i la intolerància. Una disputa trivial sobre un càrrec irrellevant traurà tot a la llum, dissipant un engany col·lectiu. Si no s'abandona la lectura, es comprovarà que la "justícia poètica" de les vuitanta pàgines finals no lleva el mal cos que deixen les cinc-centes precedents. Si aquesta novel·la hagués estat escrita i situada cronològicament en 1892, ningú hagués dubtat a qualificar-la de "naturalisme"; si s'hagués redactat en l'Espanya de 1944, les crítiques parlarien de "tremendisme";entra de ple en els terrenys del realisme més tòpic i sòrdid de la narrativa britànica contemporània. Lo més complicat és el començament, aquesta petita marabunta de persones els noms de les quals se'ns amunteguen. El plantejament no és delectable, però la novel·la discorre entre tòpics i llocs comuns, afegint les dosis acceptables d'erotisme, esquinçament i psicologia d'un best-seller orientat a un públic infantilitzat i conformista. La prosa és plana i banal i els personatges només són esbossos sense consistència ni credibilitat. El conjunt resulta difús i decebedor.
ResponElimina