A "L'hora de la veritat", Rosa Regàs mira la vellesa als ulls, sense por ni apriorismes, amb valentia i il·lusió pel present. L'hora de la veritat és un cant a la vida que no defuig la proximitat de la mort, una incitació a donar ales a les nostres vocacions ocultes, les que hem mantingut amagades tants anys i que ara, alliberades i redescobertes, poden finalment florir.
I tenim tot el temps per fer-ho. No el temps del passat, que és limitat i inamovible, no el temps del futur, que es nodreix de la imaginació, dels presagis o de l'atzar, sinó el temps del present, el temps del present, present reial.
Regàs explica en el llibre que va començar a prendre consciència del pas del temps quan, de petita, un dia va arribar a l'escola pletòrica exclamant que ja tenia 11 anys. El seu mestre la va corregir i li va dir que "ja no tenia" 11 anys. "Viure significa gastar el que t'han donat", ha remarcat.
Respecte a la manera en què homes i dones assumeixen la vellesa, Regàs ha detectat que elles tenen "més capacitat de reacció" i que moltes dones, especialment als pobles, formen tallers de lectura, escriptura i teatre. La clau, en la seva opinió, és "fer treballar el cap".
No és la primera vegada que Regàs reflexiona sobre la vellesa. A l'hora de la veritat ens ofereix també una sèrie de reflexions sobre la vellesa carregades de crítiques cap a la societat.
L'escriptora catalana també dedica un capítol a l'eutanàsia, on Regàs es mostra partidària. Sobre la vellesa també vol deixar clar el missatge que arribar a certes edats s'ha de fer el que un vol i el que li vingui de gust.
Recollida d'informació a la web:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada