Elles són la meva sort (Sedüit per les dones)

Elles són la meva sort
Cervera, Josep M.
Edicions La Campana 2012

Elles són la meva sort és una història basada en fets reals.
Ja no sé com consolar el meu pare, ensorrat per la mort de la meva mare. Com aconseguir que ho superi i deixi de dir “jo no vull viure”? Una nit està sol a casa escoltant un programa de ràdio on els oients expliquen les seves vides i li vénen ganes de parlar: «¿Truco o no truco?» Ho acabarà fent, i així comença una espiral de fets inesperats i sorprenents que canviaran la seva vida per sempre.
Josep M. Cervera ens presenta amb humor, naturalitat i proximitat un pare original i tendre que redescobreix el plaer de viure seduït per «elles», les dones, tan diverses i tan vitals.


JOSEP M. CERVERA

Va néixer a Barcelona l’any 1969. Tot i llicenciar-se en Dret a la Universitat de Barcelona i continuar amb els estudis de Ciències Polítiques i de l’Administració, també a la Universitat de Barcelona, mai va exercir d’advocat perquè va preferir dedicar-se a la seva gran passió, els llibres.
Des dels disset anys ha treballat en diverses llibreries i ha mantingut una intensa relació amb lectors, llibreters, proveïdors i editors.
Actualment compagina la seva tasca editorial amb la de productor executiu en el món de l’animació.



Comentari

    ELLES SÓN LA MEVA SORT. Un home, després de la mort de la seva dona, ja no té ganes de viure. Una nit es decideix a trucar a un programa de ràdio on els oients expliquen les seves vides i així  comença una espiral de fets inesperats que canviaran la seva vida per sempre. 
El llibre comença d'una forma una mica dramàtica, però tot i això, és un d'aquells llibres que t’enganxa des del primer moment, ja que, necessites saber fins al final les peripècies que li passen al Joan. També perquè vas coneixent una a una les dones a les que truca en Joan i com reacciona cada una, ja que, ell en fa córrer més d'una alhora. Està escrit amb un to desenfadat, però amb un rere fons seriós i el record de la Núria, la seva dona, no el deixa en tota la novel·la.
Josep M. Cervera ens presenta amb humor, naturalitat i proximitat un pare original i tendre que redescobreix el plaer de viure seduït per «elles», les dones, tan diverses i tan vitals.

Informació recollida:

http://www.edicionslacampana.cat/index.php/llibres/367

Crim de sang (Una suma d'històries)

Crim de sang, Sebastià Alzamora

Col·lecció: A TOT VENT-RÚST [Núm 569 ]

Núm edició: 2

Crim de sang és un thriller d'atmosfera gòtica, un relat policíac situat a la Barcelona de la guerra civil, que impressiona pel dinamisme narratiu de la seva construcció, la fusió dels gèneres més diversos i la força de la seva prosa.

Text de contraportada

Barcelona, estiu de 1936. Als inicis de la guerra civil, en plena persecució i matança de religiosos per part de nuclis anarcosindicalistes, un sacerdot marista i un nen de set o vuit anys apareixen assassinats en circumstàncies molt estranyes. El comissari Gregori Muñoz obre una investigació per descobrir la identitat de l'assassí, de qui només sabem que és algú que afirma ser un vampir. Mentrestant, una comunitat de monges caputxines viu un estrany segrest dins el seu convent, en companyia del bisbe de Barcelona, que ha estat suposadament executat. La recerca policial farà coincidir el comissari amb les negociacions que mantenen l’orde marista i la CNT-FAI per alliberar 172 religiosos a canvi d’una important suma de diners.

“J. V. Foix ja evocava ‘el fals gòtic del carrer del Bisbe’. Heus ací una novel·la gòtica sobre un bisbe, en una llengua que no té equivalents en la narrativa catalana actual, una llengua rica i gràfica que és pròpia només del seu autor. Una guerra alhora verídica i esperpèntica i una novel·la sobre vampirisme real i metafòric: una troballa extraordinària”. Pere Gimferrer

Premi Sant Jordi 2011

Comentari

Crim de Sang -Sebastià Alzamora-Premi Sant Jordi

En el context de guerra i massacres religioses, Alzamora situa un altre crim, el d'un nen petit mort en circumstàncies estranyes, que despertarà l'atenció del protagonista, un comissari de policia.

D'aquesta manera, a més de la trama d'investigació del crim per part del policia, un jutge i un metge forense,fet de retalls de gèneres: novel·la gòtica, històrica, policial, sadiana, simbolista...La construcció del relat impressiona pel dinamisme narratiu i la fusió de gèneres diversos.

La novel·la està plantejada com un thriller, com una novel·la negra d'investigació policíaca.

He sentit l'autor dir, en una entrevista, que una novel·la és una suma d'històries i que a una història se n'hi afegeixen d'altres.

Informació recollida :

http://www.proa.cat/ca/llibre/crim-de-sang_17507.html

http://www.illadelsllibres.com/wp-content/uploads/2012/04/crim-de-sang.jpg

Setmana del llibre català

Comença la setmana del llibre en català a Can Alcover-Espai de Cultura. Aquí teniu l'agenda de tots els actes.

Dimecres, 27 de febrer, 10.00 h, Can Alcover-Espai de Cultura.

Setmana del Llibre en Català.

De les 10.00 a les 21.00 hores, activitats culturals i presentació i venda de llibres.

18.00 h: Acte Inaugural: Parlaments de Jaume Mateu (president de l'OCB), de Mateu Matas “Xurí”, glosador, i actuació del grup Jansky (Laia Martínez i Jaume Reus).

Organització: Gremi de Llibreters de Mallorca.

Dijous, 28 de febrer, 10.00 h, Can Alcover-Espai de Cultura.

Setmana del Llibre en Català.

De les 10.00 a les 21.00 hores, activitats culturals i presentació i venda de llibres.

18.00 h: Presentació del llibre "Lírica i deslírica. Anàlisis i propostes de la poesia d’experimentació" (Edicions UIB). A càrrec de Margalida Pons, J. A. Reynés, E. Gayà, M. Mula i M. Ruiz.

19.30 h: (re)presentació de la revista "Pèl Capell. Homenatge a Blai Bonet", a càrrec d’en Pau Vadell, Lucia Pietrelli i Joan Tomàs Martínez.

Organització: Gremi de Llibreters de Mallorca.

Divendres, 1 de març, 10.00 h, Can Alcover-Espai de Cultura.

Setmana del Llibre en Català.

De les 10.00 a les 21.00 hores, activitats culturals i presentació i venda de llibres.

11.30 h: Contacontes a càrrec d'Aina Garcia.

18.30 h: Homenatges a Bartomeu Rosselló-Porcel, a càrrec de Biel Mesquida; a Marià Villangómez, a càrrec de Joan Mas i Vives; i a Salvador Espriu, a càrrec de Joan Alegret.

Organització: Gremi de Llibreters de Mallorca.

Dissabte, 2 de març, 10.00 h, Can Alcover-Espai de Cultura.

Setmana del Llibre en Català.

De les 10.00 a les 21.00 hores, activitats culturals i presentació i venda de llibres.

12.00 h: “Vermut Musical”, amb Pep Suasi

18.00 h: Presentació del llibre “El mal de la guerra”, de Pau Faner (Ed. Proa).

19.30 h: Recital Poètic i presentació d'“Aquest Cor”, de Pere Joan Martorell (Ed. Proa), a càrrec de Jaume Mateu (president de l'OCB).

Organització: Gremi de Llibreters de Mallorca.

Diumenge, 3 de març, 10.00 h, Can Alcover-Espai de Cultura.

Setmana del Llibre en Català.

De les 10.00 a les 21.00 hores, activitats culturals i presentació i venda de llibres.

11.30 h.: Contacontes a càrrec de Trencallibres.

18.00 h: Nou projecte: Xicra Editorial presenta “Maletes de Jim Jarmusrch”, de Petar Matovic, a càrrec de Pau Castanyer, Joan Tomàs Martínez i Pau Sanchís.

19.30 h: Presentació del llibre “Les varietats locals de les Illes Balears”, d'Aina Socias Fiol, a càrrec de Toni Feliu Pou (pagès ecològic i president de l'Associació de Varietats Locals de les Illes Balears).

Organització: Gremi de Llibreters de Mallorca.  

Informació rebuda de:

Paraula. Centre de Serveis Lingüístics
Carrer de Jaume Ferran, 60

07004 Palma (Mallorca) Illes Balears
Tel. 971 761 301
www.paraula.cat
voluntariat@paraula.cat

http://www.espectaclesliteraris.cat/cms/images/stories/setmana_llibre_catala_2011.jpg

Joana Raspall (Una centenaria)

La poeta Joana Raspall a punt de fer 100 anys, obre compte a Twitter

    Molts de nosaltres coneixem a Joana Raspall pel Diccionari de locucions i frases fetes (1984), però Raspall és també poeta que ha escrit versos per a petits i grans. Aquest 2013 ha de complir 100 anys i acaba d'obrir un compte a Twitter.
Joana Raspall (Barcelona, 1913) pertany, per la seva edat i per la seva trajectòria literària, a la generació de grans mestres com Carles Riba o Foix i d'uns quants companys i amics poetes i escriptors com Rosa Leveroni, Joan Vinyoli i Màrius Torres, entre d'altres.  L’evolució de la seva obra i de les seves activitats culturals s’ha vist condicionada sens dubte per la força dels esdeveniments polítics i socials del país però, malgrat tot, no ha deixat mai de ser un model de referència per a tots aquells que hi han buscat i hi busquen transparència, naturalitat  senzillesa i sobretot sensibilitat.

Autora menys coneguda i reconeguda del que caldria, sobretot per les diverses administracions, s’ha guanyat finalment la Creu de Sant Jordi mercès en part als milers de signatures d'amics i lectors de la seva obra que havien reclamat, des de feia temps, un homenatge i una atenció a una forma tan pacífica d'estar en el món de les lletres i a una manera molt peculiar de fer-se estimar, sobretot pels lectors joves, a base de dedicar-los no menys d'una dotzena de reculls i prop d’un miler de poemes, que segons manifesta la mateixa autora, prudentment i delicada: és ja una quantitat considerable, ja no vull inundar els nanos…
Puc afirmar clarament que Joana Raspall, persona afable, de parlar tranquil i de mirada acollidora, ha normalitzat la figura del poeta que, segons ella, no ha de ser mai una rara avis, d'escriptura complicada i difícil, sinó una persona normal a qui agraden els mots, el ritme, la música… i que escriu sempre amb una engrun-eta de sensibilitat.

Biografia

Joana Raspall (Barcelona, 1913) és escriptora i bibliotecària. Autora de tres diccionaris —de sinònims, de locucions i frases fetes i d'homònims i parònims—, cultiva sobretot el teatre infantil i la poesia. 

A part dels estudis de bibliotecària, també estudia comptabilitat, però la seva passió és la llengua catalana, per la qual sempre vetlla, sobretot quan el seu país n'està privat. El seu amor per la poesia i els infants la porta a escriure poemes per als més menuts, cosa que la fa una de les pioneres del gènere a casa nostra. La seva poesia infantil, clàssica i molt afí a la sensibilitat dels petits lectors, destil·la senzillesa en estat pur. 

Tot i que sempre escriu poesia, es decideix a publicar-la ben entrada la maduresa. El seu últim llibre de poemes, Arpegis, apareix el 2004. L'escriptora, a través de la poesia japonesa, hi aglutina i recompon amb delicadesa una vida viscuda amb una conscient i profunda reflexió. El mateix any també apareix l'onzè i últim recull de poemes per a infants, Concert de poesia. 

Joana Raspall porta la vida literària sempre amb molta discreció, si bé visita escoles i participa constantment en la vida literària de la seva ciutat, Sant Feliu de Llobregat, com ara a través del premi Martí Dot. És una de les fundadores d'aquest premi i hi continua sempre vinculada com a membre del jurat. 

És sòcia d'honor de l'AELC. 

Fonts: 
www.nuvol.com
www.escriptors.cat

Cinema, Tennessee Williams, efemerides

    El 25 de febrer de 1983 mor Tennessee Williams. Va ser un destacat dramaturg nord-americà. El nom "Tennessee" l'hi van donar els seus companys d'escola a causa del seu accent meridional i al l'origen de la seva família  En 1948 va guanyar el premi Pulitzer de teatre per "Un tramvia anomenat desig", i en 1955 per "La gata sobre la teulada de zinc". La seva obra de 1952, "La rosa tatuada" (dedicada al seu company, Frank Merlo), va rebre el Premi Tony a la millor obra. Els crítics del gènere sostenen que, Williams escrivia en estil gòtic meridional. És coneix mundialment perquè moltes de les seves obres han estat filmades.


L'estil gòtic

    El gòtic meridional és un subgènere de la novel·la gòtica, principalment desenvolupat als Estats Units d'Amèrica. En aquest estil apareixen elements super-naturals o estranys per crear l'argument. A diferència de la novel·la gòtica, en aquest subgènere no s'usen aquests elements per crear suspens, sinó per descriure qüestions socials i explorar la cultura del sud dels Estats Units.

Alguns escriptors que han conreat aquest gènere són William Faulkner, Flannery O'Connor, Tennessee Williams, Truman Capot i Cormac McCarthy entre uns altres.



Tennesse Williams al cinema

Les peces dramàtiques de Tennessee Williams han estat adaptades en diverses ocasions al cinema. Les adaptacions van ser dirigides pels més grans directors de la seva generació, des de Joseph L. Mankiewicz fins a John Huston. 

Donada la intensitat de les trames i la riquesa potencial dels seus turmentats personatges, la qualitat d'aquestes adaptacions ha estat, en general, magnífica, i molt propícia perquè actors de qualitat exposin en elles el seu talent interpretatiu. Així, Elia Kazan va dirigir en 1951 la primera adaptació al cinema d'una obra de Williams, Un tramvia anomenat Desig, interpretada per Marlon Brando i Vivien Leigh, que s'explica entre les millors mai rodades sobre un text del dramaturg; Daniel Mann va portar al cinema La rosa tatuada en 1955, amb Anna Magnani, en un paper escrit expressament per a ella. Li va donar diversos premis d'interpretació -Oscar inclòs- i Burt Lancaster però, que la Magnani en negar-se a fer-la en els escenaris de Broadway va possibilitar la consagració de Maureen Stapleton.


Richard Brooks va dur a terme amb l'adaptació de la gata sobre la teulada de zinc en 1958, amb Elizabeth Taylor i Paul Newman com a protagonistes, una de les pel·lícules de referència obligada si parlem de les obres del genial Tennessee en la pantalla; i el mateix Brooks va dirigir en 1962 l'adaptació de Dolç ocell de joventut, repetint a Newman i amb l'excepcional Geraldine Page; recreant aquests ambients entre sòrdids i claustrofòbics que caracteritzen les obres del meridional, encara que més suavitzada pel que fa a l'original que adaptacions anteriors a causa de la censura als Estats Units, que aquest mateix any s'encebava amb Lolita (Stanley Kubrick) o Confidències de dona (George *Cukor).

Joseph L. Mankiewicz va estrenar en 1959 De sobte l'últim estiu, amb un repartiment estel·lar, com succeeix en moltes pel·lícules basades en Williams: Elizabeth Taylor, Katharine Hepburn i Montgomery Clift. Es va convertir gairebé des de llavors en una de les millors -si no la millor- translacions de la seva obra a la gran pantalla.

En 1961, Vivien Leigh va repetir amb obra de T. Williams en La primavera romana de la Sra. Stone, dirigida per José Quintero i acompanyada per un juvenil Warren Beatty com el gigoló romà Paolo vaig donar Leo. Potser no suficientment valorada en el seu moment, malgrat que va gaudir de gran popularitat, és una pel·lícula a tenir en compte. cal esmentar també l'esplèndida i fosca versió que va dirigir John Huston en 1964 de la nit de la iguana, amb Richard *Burton,Ava Gardner, Deborah Kerr i Sue Lió, l'acció de la qual transcorre a Mèxic, que en el seu moment va constituir un fracàs en taquilla però avui emergeix com un autèntic clàssic modern. Altres títols, no tan recordats però que mereixen una revisió, són: Estiu i fum, de Peter Glenville (1961), amb una de les grans interpretacions de Geraldine Page al costat de la ja citada Dolç ocell de joventut, i Propietat condemnada (1966), de Sydney Pollack, amb Robert Redford i Natalie Wood.

A partir dels anys 70, les obres de Williams es van portar més a la petita pantalla que al cinema (El zoo de cristall, en 1970, amb Katharine Hepburn; Un tramvia anomenat Desig en 1984, amb Ann Margret; La gata sobre la teulada de zinc en 1985, amb Jessica Lange; Dolç ocell de joventut en 1989, amb Elizabeth Taylor; etc.), però encara trobem una interessant encara que no definitiva adaptació del zoo de cristall (1987), dirigida per Paul Newman, amb Joanne Woodward, John Malkovich i Karen Allen, rodada per a la gran pantalla.

Font: http://es.wikipedia.org/wiki/Tennessee_Williams

Negro

    Negro, en su acepción literaria, es el que hace trabajos anónima-mente en provecho y lucimiento de otro, que pone la firma. La expresión es de origen francés -los ingleses usan el término ghostwriter, escritor fantasma- y surgió con la producción en masa de folletines en el siglo XIX, cuando se empezó a llamar négrier -negrero- al que firmaba y nègre -negro- a quien escribía. El mayor negrero fue Alejandro Dumas padre, que tuvo toda una factoría de escritores a su cargo, entre ellos, Gérard de Nerval. Algo debía de aportar Dumas, que intervenía dando ideas y retocando escenas, porque ninguno de sus negros tuvo tanto éxito bajo su nombre real como cuando trabajaba para él.

(Fuente: Revista Muy interesante).

Foto: www.itsbook.es

Societat negra

Andreu Martín ha presentat la novel.la "Societat negra"
Ahir va visitar Mallorca un dels escriptors cabdals de la novel·la negra actual en català. És el barceloní Andreu Martín, que ha presentat a Palma l’obra “Societat negra”, sobre les intrigues de la màfia xinesa a Barcelona. 

Andreu Martín neix a Barcelona el 1949. Als sis anys aprèn a jugar escrivint i, al llarg de la seva vida, ha après a escriure jugant. Fou guionista de còmic durant deu anys i, després, comença a escriure novel·les i encara no ha parat. Ha rebut un premi per Pròtesi (1979), novel·la que ha sigut portada al cinema per Vicente Aranda. Posteriorment n'ha escrit moltes d'altres com Por amor al arte (1982), Història de mort (1988), Barcelona Connection (1990), així com la sèrie juvenil del detectiu Flanagan, escrita conjuntament amb Jaume Ribera, i de la que ja tenen més de deu títols publicats i diversos premis. 

La seva obra ha estat traduïda a l'alemany, al francès, a l'italià, al neerlandès, al lituà, al basc i al bable. Ha rebut diversos premis com el Nacional de Literatura Juvenil (1989), el Deutsche Krimi Preis (millor novel.la policíaca publicada a Alemanya el 1992), el Hammett (de l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs, el 1989 i el 1993), Columna Jove (1994), Crítica Serra d'Or (1997), La Sonrisa Vertical (2001). Ha escrit també teatre i guions de televisió i cinema. 

Informació recollida:

b3tv.com/20130221_194648-andreu-martin-ha-presentat-la-novel·la-societat-negra.html
http://www.escriptors.cat/autors/martina/index.php
http://www.serienegra.es/medio/2012/12/12/sociedad_negra_300x459.jpg

Tertúlia 20.02.2013 Una vacante imprevista

    El dia de ahir, va tenir lloc la tertúlia del nostre club de lectura corresponen al llibre "Una vacante imprevista" de J.K.Rowling. Varem emprendre la lectura d'aquest llibre  amb molta expectativa, la mateixa que s'havia creat al mercat, dons es la primera obra per adults desprès de les diferents entregues de Harry Potter.

Abans de començar la tertúlia, varem puge veure els diferents canvis que s'han fet a la nostra biblioteca, desprès de les obres del ascensor. Estan be els canvis  aixis ens renovem. I al mateix temps s'introdueixen novetats molt interessants (aula d'idiomes). Ens va agradar molt. Desprès varem començar la tertúlia; com es normal, les opinions varen ser diferents ni va haver per tots els gustos. 

Una cosa si va ser el comú denominador, i es el qui li va agradar en Harry Potter, va trobar aquesta obra molt adequada i entretenguda, en fi els va agradar. Salvat d'una d'aquestes que discrepa i va dir que la havia de deixar de tant en tant per des-capficar-se.

Els que no van trobar el relat tan adequat, argumentaren que era una obra massa "dolenta" referint-se las personatges, i aporte poca cosa, fan la seva lectura dificultosa per la quantitat de personatges que es descriuen i poc explicats lo que dificulte la comprensió dels mateixos fins que esta mitjanada a lectura..

També un altre de les lectores, va trobar un parell de incongruències o "fallo" fet per la escriptora, dons segons ella, en un episodi es parla de que un personatge li varen notar que havia begut per que li feia olor l'ale, quant havia descrit que el que bevien era vodka, i segons ella aquesta beguda es la única que no es detecta per l'ale. Som entre tots bons observadors.

En conjunt podríem dir que es una obra innovadora. L'autora seguint el seu estil, planteja el relat amb molts personatges que presenta de cop, i al llarg de la novel·la va fen entrar en el relat i fins a la fi de la historia no els encaixa, i els dona el seu lloc.

Te la mateixa manera de relatar i desar-rollar la trama que en els seus anterior llibres (Harry Potter), i qualcun dels nostres "clubers" va trobar retalls de Agatha Christie i, recorda molt també, comenten, a Peyton Place, novel-la de 1957 escrita per Grace Metalious . 

Aquest llibre, va donar lloc a molta polèmica entre els "clubers" i, aixo ens va aportar a tots, diferents punts de vista. Les aportacions que es varen bolcar, maldat i bondat de les persones, comportament de la joventut, actitud dels que volen el poder, l'església, comportament de les persones davant de la emigració...donaren lloc a encontrades dialèctiques que son el pa i la sal de tota bona tertúlia.

En fi una vegada mes gaudirem d'una estona molt divertida, entretinguda i enriquidora.

J.K.Rowling (Necesitat d'escriure aquest llibre)

The Casual Vacancy. La autora comenta lo siguiente:

“The Casual Vacancy se ambienta en una pequeña comunidad y, en consecuencia, implica escribir personajes de todas las franjas de edad, desde adolescentes hasta personas sexagenarias. Me encantan las novelas decimonónicas que se centran en una ciudad o población. Esta novela pretende actualizar este género. Un escritor debe escribir aquello que desea escribir; o, en otras palabras, aquello que necesita escribir. Yo necesitaba escribir este libro”.

Cuando Barry Fairbrother muere sin previo aviso a sus cuarenta y pocos años, la pequeña población de Pagford queda conmocionada. Pagford es, aparentemente, un idilio inglés, con una adoquinada plaza de mercado y una abadía antigua, pero lo que se esconde tras su bella fachada es un pueblo en guerra. Ricos en guerra contra pobres, adolescentes contra padres, esposas contra sus maridos, profesores contra sus alumnos... Pagford no es lo que parece en un principio. Y el escaño vacío dejado por Barry en el consejo parroquial pronto se convierte en el detonante de la mayor guerra que la población haya visto nunca. ¿Quién triunfará en unas elecciones cargadas de pasión, hipocresía y revelaciones inesperadas? La edición en audiolibro de The Casual Vacancy será interpretada por Tom Hollander, una experimentada estrella del teatro y el cine.

Biografía

Joanne Rowling nació en julio de 1965 en el Yate General Hospital (Inglaterra) y creció en Chepstow (Gwent), donde estudió en la Wyedean Comprehensive.

Jo dejó Chepstow para ir a la Universidad de Exeter, donde se licenció en Filología Francesa y Clásica, tras pasar un año de la carrera en París. Una vez titulada, se trasladó a Londres, donde, entre otros empleos, trabajó como investigadora para Amnistía Internacional. Comenzó a escribir la serie de Harry Potter durante un trayecto en tren con retraso de Manchester a la estación de King’s Cross, en Londres. Durante los cinco años siguientes esbozó los argumentos de cada uno de los libros y comenzó a escribir la primera novela.

Posteriormente se trasladó al norte de Portugal, donde fue profesora de inglés como lengua extranjera. Se casó en octubre de 1992 y en 1993 tuvo una hija. Cuando se rompió su matrimonio, ella y Jessica regresaron al Reino Unido para vivir en Edimburgo, donde Jo concluyó Harry Potter y la piedra filosofal. El libro fue publicado por primera vez por Bloomsbury Children’s Books en junio de 1997, con el nombre de J.K. Rowling. La “K”, de Kathleen, el nombre de su abuela paterna, se añadió a petición del editor, que consideró que el nombre de una mujer no resultaría atractivo al público infantil masculino al que iba dirigido.

El segundo título de la serie, Harry Potter y la cámara secreta, se publicó en julio de 1998 y tras su publicación se mantuvo un mes en el número uno de las listas de libros de tapa dura para adultos más vendidos. Harry Potter y el prisionero de Azkaban se publicó el 8 de julio de 1999. La novela fue aclamada en el mundo entero y se mantuvo cuatro semanas en el primer puesto de las listas de libros de tapa dura para adultos más vendidos del Reino Unido.

El cuarto libro de la serie, Harry Potter y el cáliz de fuego, se publicó el 8 de julio de 2000, con una primera tirada récord de un millón de ejemplares para el Reino Unido. Pronto rompió todos los récords en número de ejemplares vendidos en el primer día de publicación en el Reino Unido.

Harry Potter y la Orden del Fénix se publicó en el Reino Unido, los Estados Unidos, Canadá y Australia el 21 de junio de 2003 y batió todos los récords alcanzados por Harry Potter y el cáliz de fuego como libro de venta más rápida de toda la historia. Harry Potter y el misterio del príncipe se publicó en el Reino Unido, los Estados Unidos y otros países de habla inglesa el 16 de julio de 2005 y también fue un récord de ventas.

El séptimo y último libro de la serie, Harry Potter y las reliquias de la muerte, se publicó en el Reino Unido, los Estados Unidos y otros países de habla inglesa en 2007.

J.K. Rowling también ha escrito dos pequeños volúmenes que aparecen como los títulos de los libros de texto del colegio de Harry en sus novelas. Animales fantásticos y dónde encontrarlos y Quidditch a través de los tiempos se publicaron en marzo de 2001, en apoyo de la organización benéfica Comic Relief.

En diciembre de 2008, se publicó Los cuentos de Beedle el Bardo, en apoyo a la organización benéfica Children’s High Level Group (actualmente Lumos).

Además de una Orden del Imperio Británico por su servicio a la literatura infantil, J.K. Rowling ha recibido numerosos premios y doctorados honoris causa, incluido el premio Príncipe de Asturias de la Concordia, la Legión de Honor francesa y el Premio Hans Christian Andersen; y ha sido oradora invitada en la Universidad de Harvard (Estados Unidos). J.K. Rowling presta su apoyo a un gran número de causas benéficas a través de su fundación benéfica Volant y es la fundadora de Lumos, una organización benéfica que trabaja para transformar las vidas de niños marginados.

J.K. Rowling vive en Edimburgo con su marido y sus tres hijos.

El último libro de J.K. Rowling, The Casual Vacancy, su primera novela para el público adulto, se publicó en inglés en septiembre de 2012.

Informació recollida:

http://www.jkrowling.com/es_ES/#/acerca-de-jk-rowling

Senyoria (Lluita pel poder)

Senyoria

(Ed. Proa, Barcelona, 1991).

La lluita despietada pel poder a la Barcelona del segle XVIII provoca un rosari de víctimes, unes més innocents que altres.

L'acció de Senyoria s'emplaça a Barcelona a la fi de 1799. Una ambientació simbòlica marcada per la foscor i la pluja proporciona l'atmosfera decadent que embolica el *enviliment dels cercles del poder. Les classes privilegiades de l'Antic Règim despleguen sense pudor les seves intocables vergonyes. L'aristocràcia inútil, el capità general, les diverses baules de la Justícia, el cap de la policia, algun eclesiàstic... són elements que il·lustren una corrupció descarada i impune, la subjecció de tot aquest sector encastellat a passions sòrdides, a ambicions espúries, la pràctica de l'extorsió i el xantatge, la claudicació davant el sexe i els diners. Aquesta estampa coral apareix en la superfície narrativa per mitjà d'una trama de novel·la negra. Una prostituta és assassinada a la casa que li finança el seu amant. Les autoritats prenen com a cap de turc a un jove innocent, idealista en tons del romanticisme en voga. Una suma d'oportunismes desemboca en la seva execució, en la qual té personal responsabilitat el veritable assassí, la senyoria del títol, regenti de l'Audiència barcelonina. 

L'aliatge de novel·la històrica i de relat criminal produeix un magnífic efecte com a llera seductora i plàstic de l'acció, que té els millors ingredients per proporcionar una anècdota que se segueix amb continuat interès i proporciona una forma superior d'entreteniment acompassada de molt intensos efectes emotius. Aquesta virtut intrínseca serveix de llera per a la denúncia implacable del grup social indicat i, dins d'est, del sistema judicial. Al seu torn, transcendint els detalls, l'objectiu de l'autor apunta a la mateixa justícia, que arriba, en la lúcida reflexió final del magistrat prevaricador, a qüestionar-se en el seu mateix fonament: “És feble, és arbitrària... La justícia humana és injusta per definició”. 

Premis rebuts:

Premi Joan Crexells de l'Ateneu Barcelonès, 1991

Premi dels Lectors de la revista El Temps, 1991

Premi Prudenci Bertrana dels lectors i de la crítica, 1992

Premi de la Crítica Serra d'Or, 1992

Premio de la Crítica, 1992

Prix Méditerranée a la millor novel·la estrangera Sa Seigneurie, 2004

Traduccions de: Senyoria

Castellà - Señoría 

Trad: Daniel Royo.

Ed. Grijalbo-Mondadori. 

Barcelona, 1993. 

2a edició: Random House-Mondadori. 

Barcelona, 2005. 

Hongarès - Ömeltósága 

Trad: Tomcsányi Zsuzsanna.

Európa Könyvkiadó. 

Budapest, 2001 

Romanès - Excelenta 

Trad: Jana Balacciu Matei. 

Editura Meronia. 

Bucarest, 2002. 

Gallec - Señoría 

Trad: Dolores Martínez Torres.

Ed. Galaxia. 

Vigo, 2002 

Francès - Sa Seigneurie 

Trad: Bernard Lesfargues. 

Christian Bourgois Éditeur. 

París, 2004. 

Italià - Signoria 

Trad: Ursula Bedogni.

La Nuova Frontiera. 

Roma, 2009. 

Portuguès - Sua Senhoria 

Trad: Jorge Fallorca.

Tinta da China ediçôes. 

Lisboa, 2007. 

Albanès - Senjoria 

Trad: Bashkim Shehu.

Instituti i Librit & Komunikimit. 

Tirana, 2008. 

Alemany - Senyoria 

Trad: Kirsten Brandt. 

Suhrkamp Verlag. 

Frankfurt, 2009.

Neerlandès - Edelachtbare 

Trad: Pieter Lamberts & Joan Garrit.

Uitgeverij Signature. 

Utrecht, 2010. 

Informació recollida:

http://www.jaumecabre.cat/ca/fitxa/novella/senyoria

Jaume Cabré

Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947)

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’ensenyament mitjà en excedència, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Durant molts anys va compaginar l’escriptura amb l’ensenyament. Més endavant incorporà una nova faceta professional, la del guionatge televisiu i cinematogràfic. Avui es dedica íntegrament a la literatura.

La seva feina literària està centrada en la novel·la i el relat; però també ha publicat teatre i un parell de llibres de reflexió sobre l’escriptura i la lectura.

Bibliografia

 2011. Jo confesso Barcelona, Proa. Novel·la datada entre 2003 i 2011.
- 2007. Baix continu, Barcelona, Proa. Antologia de contes de tema musical.
- 2005. La matèria de l'esperit, Barcelona, Proa. Assaig escrit entre 2004 i 2005
- 2004. Les veus del Pamano, Barcelona, Proa. Novel·la datada entre 1996 i 2003.
- 2001. Pluja seca. Carta del papa a la reina Maria, Barcelona, Proa. Obra de teatre escrita entre el 1997 i el 1999. Estrenada al Teatre Nacional de Catalunya el 25 de gener del 2001.
- 2001. Llegia però no movia els llavis (Notes sobre la lectura literària). Discurs llegit en la sessió inaugural del curs 2001-2002, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.
- 2001. "L'emigrant", dins DIVERSOS AUTORS, Domèstics i salvatges. Deu contes d'animals. Barcelona, Planeta, ps. 45-54.
- 2000. Viatge d'hivern, Barcelona, Proa. Contes redactats entre el 1982 i el 2000. Tots han estat acabats l'any 2000, segons diu el mateix autor a l'epíleg.
- 1999. El sentit de la ficció. Itinerari privat, Barcelona, Proa. Assaig escrit el 1998. Inclou Quadern de bitàcola. Reflexions al voltant d'"Estació d'enllaç", escrit entre 1996 i 1998.
- 1999. L'any del Blauet, Barcelona, Barcanova. Conte infantil. El "copyright" és de l'any 1981.
- 1996. L'ombra de l'eunuc, Barcelona, Proa. Novel·la datada entre 1991 i 1996.
- 1991. Senyoria, Barcelona, Proa. Novel·la datada a 1986 i 1989-1990.
- 1985. Llibre de preludis, Barcelona, Edicions 62. Inclou tres contes, escrits entre 1981 i 1984, i la novel·la curta Luvowski o la desraó, escrita entre 1977 i 1983.
- 1984. L'home de Sau, Barcelona, La Galera. Novel·la infantil escrita entre 1982 i 1983.
- 1984. La teranyina, Barcelona, Proa. Novel·la datada a 1980-1981 i 1983.
- 1984. Fra Junoy o l'agonia dels sons, Barcelona, Edicions 62. Novel·la escrita entre 1979 i 1983.
- 1980. El mirall i l'ombra, Barcelona, Laia. Novel·la escrita el 1978.
- 1980. La història que en Roc Pons no coneixia, Barcelona, La Galera. Novel·la infantil escrita el 1979.
- 1978. Galceran, l'heroi de la guerra negra, Barcelona, Laia. Novel·la escrita entre 1975 i 1976
- 1978. Carn d'olla, Palma de Mallorca, Moll. Novel·la escrita el 1977.
- 1977. Toquen a morts, Barcelona, La Magrana. Contes datats entre 1969 i 1976. Inclou la sèrie Contes corrents, datats entre 1974 i 1976.
- 1974. Faules de mal desar, Barcelona, Selecta. Contes datats entre 1970 i 1973.

Premis:

Premio de la Crítica, 2012. Jo confesso

Premi de la Crítica Serra d'Or, 2012. Jo confesso

Premi de Narrativa Maria Àngels Anglada, 2012. Jo confesso

Premio La Tormenta en un vaso, 2012. Jo confesso

Premi Joan Crexells de l'Ateneu Barcelonès, 2012. Jo confesso

42è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 2010.

Premi de Novel·la Setè Cel, 2007. Les veus del Pamano

Premio de la Crítica, 2005. Les veus del Pamano

Prix Méditerranée a la millor novel·la estrangera Sa Seigneurie, 2004.Senyoria

Premi dels Escriptors Catalans al conjunt de la seva obra, 2003.

Premi de la Crítica Serra d'Or, 2001. Viatge d'hivern

Premi Fundació Enciclopèdia Catalana, 1999. Viatge d'hivern

Premi Ciutat de Barcelona, 1997. L'ombra de l'eunuc

Premi de la Crítica Serra d'Or, 1997. L'ombra de l'eunuc

Premi Lletra d'Or, 1997. L'ombra de l'eunuc

Premi Prudenci Bertrana dels lectors i de la crítica, 1992. Senyoria

Premi de la Crítica Serra d'Or, 1992. Senyoria

Premio de la Crítica, 1992. Senyoria

Premi Nacional de Guions de la Generalitat de Catalunya per La Granja, 1992.

Premi Joan Crexells de l'Ateneu Barcelonès, 1991. Senyoria

Premi dels Lectors de la revista El Temps, 1991. Senyoria

Premi de la Crítica Serra d'Or, 1985. Fra Junoy o l'agonia dels sons

Premio de la Crítica, 1985. Fra Junoy o l'agonia dels sons

Premi Sant Jordi, 1983. La teranyina

Premi Prudenci Bertrana, 1983. Fra Junoy o l'agonia dels sons

Premi de la Crítica Serra d'Or, 1981. La història que en Roc Pons no coneixia

Premi Fastenrath, 1980. Carn d'olla

Premi Recull per Tarda lliure, 1980.

Premi Joaquim Ruyra, 1977. Galceran, l'heroi de la guerra negra

Premi Víctor Català, 1973. Faules de mal desar

Informació recollida: http://www.jaumecabre.cat/