dijous, 22 d’agost del 2013

Tertulia 21.08.2013 - Maria de Jorge Isaacs


 
Font

Resum:
Siendo muy joven, Efraín deja el Cauca para realizar sus estudios en Bogotá, y lo hace con gran dolor, por alejarse de los suyos y de su prima María, por la que ya siente un gran amor.
Al cabo de seis años regresa a su terruño, y se reaviva el amor adolescente. El idilio entre Efraín y María en esos tres meses que dura la estada del joven antes de viajar a Londres a continuar sus estudios, los hace comprender que siempre estarán unidos por la intensidad de sus sentimientos.
Pero si bien están apasionadamente enamorados, no quieren demostrarlo a los demás, y el romance se mantiene totalmente en secreto, solamente encubiertos por la hermana de Efraín, Emma.
Sucede a la vez que un joven del lugar, Carlos, comienza a enamorarse de María y a pretenderla.
Mientras tanto, en el seno de la familia de Efraín, se suceden hechos que afectan a los jóvenes. Una sucesión de malos negocios, afecta la salud del padre del muchacho. Llega el momento de la partida de Efraín con la preocupación de la situación económica familiar, el estado de su padre y el alejarse nuevamente de los románticos buenos ratos vividos con su amada. Pero el momento de la partida ha llegado.
Pasaron dos años desde que Efraín se marchara, y María enferma gravemente. Al enterarse Efraín, emprende su regreso temiendo por la salud de su amada maría.
Cuando el joven llega a su hogar, su hermana Emma, llorosa y de luto, le da la noticia de la muerte de María.
Efraín no encuentra consuelo a su dolor, y llora su congoja sobre la tumba de María. Después decide partir con infinita pena, sin saber bien hacia dónde, acompañado en sus sentimientos por el paisaje que se entristece en sombras como acompañando en el dolor al desconsolado Efraín.



Biografia:

El seu pare va ser George Henry Isaacs, un jueu anglès procedent de Jamaica, que es va instal·lar primer en el Chocó, on es va enriquir amb l'explotació minera aurífera i el comerç amb Jamaica, i després a Cali, on era amo de 12.500 hectàrees. Allí, després de convertir-se al cristianisme i obtenir la ciutadania colombiana, es va casar amb Manuela Ferrer Scarpetta, filla d'un oficial de la Marina espanyola anomenat Carlos Ferrer. Jorge va néixer en 1837.
En la seva poesia, Isaacs evoca la Vall del Cauca com l'espai idíl·lic en què va transcórrer la seva infància, i la marxa a Bogotà va haver de suposar per a ell un pas difícil. Va tornar a Cali en 1852, sense haver acabat el Batxillerat. En 1854, va lluitar en les campanyes del Cauca contra la dictadura del general José María Melo, per 7 mesos. La seva família va travessar en aquells dies una difícil situació econòmica a causa de la guerra civil. En 1856 es va casar amb Felisa González Umaña, que tenie  en aquells dies catorze anys, i que li donaria abundant descendència.
Els seus primers poemes daten dels anys 1859-1860; en la mateixa època, emprèn l'escriptura de diversos drames històrics. En 1860 va prendre de nou les armes per combatre al general Tomás Cipriano de Mosquera, que s'havia aixecat contra el govern central, i va combatre en la batalla de Manizales.
Va morir en Ibagué el 17 d'abril de 1895, sent la seva última voluntat que el seu cadàver fos enterrat en Medellín; no obstant això, sempre va expressar el seu amor pel Cauca.
Obra.-L'obra literària de Isaacs es redueix al llibre de poemes que va publicar en 1864 i a la seva única novel·la, María (1867), considerada una de les obres més destacades de la literatura hispanoamericana del segle XIX.
María es va publicar en 1867 i va tenir un èxit immediat. Va ser traduïda a 31 idiomes. Tant a Colòmbia com en altres països de Llatinoamèrica Isaacs es va convertir en una figura molt coneguda, la qual cosa va donar inici a una dilatada carrera periodística i política. Com a periodista, Isaacs va dirigir en 1867 el diari La República, d'orientació conservadora moderada, on publicava articles d'índole polític.

TERTÚLIA  DIMECRES 21 D’AGOST 2013



Autor
Títol
ANY
Genère
Lloc geografic
Isaac , Jorge
Maria
1838
N.Romàntica latinoamericana
Colòmbia


Montse Regué:

·      Novel·la essencialment romàntica.
·      Té tots els elements d’una novel·la ben construïda, amb el nus i el desenllaç.
·      Es un llibre molt interessant de llegir. Mostra molt bé la cultura del lloc a on està enmarcada.
·      No el tornaria a llegir.


José Salmerón:

  • Costa de llegir, però li ha agradat com està escrita. Li ha costat perquè no entenia molt bé la llengüa, ni la fauna que hi sortia, com situar el paisatge. Li ha costat molt agafar la manera en què està escrita.
  • Li ha agradat llegir-lo, però no el tornaria a llegir.
  • Li ha semblat un plagi de “Cumbres borrascosas” d’Emily Brönte.
  • Troba que està molt ben enquadrada en l’època en que està escrita, és una obra representativa de l’any 1838.
Conxa Rius:

·      Li ha agradat.
·      Ha trobat que era una història innocent, romàntica, molt bella.
·      Li ha costat llegir-la, dificil de llegir.
·      Descriu molt bé el caràcter de les persones.
·      Es una novel·la plena de sentiment.

Lluïsa Caldentey:

  • No li ha decebut, ha cobert les expectatives que s’havia fet. Ella ja pensava que seria una obra clàssica, enmarcada dins el romanticisme i l`època en que està escrita.
  • No l’ha trobada dificil de llegir, ni tampoc cursi.
  • A ella li ha pesat un poc la descripció exhaustiva en que l’autor fa les descripcions.
  • Li ha agradat molt.
-Francisca Hernández:

  • Li ha agradat encara que l’ha trobada una mica empalagosa.
  • Li ha agradat la part romàntica de la novel·la i l’argument, el fil de la història.
  • Tal vegada una mica repetitiva, massa igual.
Antònia Peralta:

  • No l’ha pogut acabar de llegir però el que ha llegit li ha agradat.
Ana Licona:

  • Encara que hagi estat un suggeriment seu per a poder llegir-la en el club de lectura no és el tipus de novel·la que més li agrada. Encara que diu que és una joia de la novel·la latinoamericana. De lectura obligatòria.
  • Reconeix que és dificil entendre el llenguatge, bàsicament perquè és una cultura diferent i l’autor empra el llenguatge col·loquial colombià.
  • Representa molt bé el tipus de novel·la que es feia a l’època.
  • Troba que idealitza l’entorn i parla que és la novel·la romàntica “per sé". Parla de la novel·la hondurenya “Blanca Olmedo” que és la contraposició a n’aquesta.
  • Li ha entrat la nostàlgia , ja que ella si que entenia dels plats gastronòmics que surten així com, dels paisatges i la fauna. Li ha recordat molt la seva terra...
José Raúl Galo :

  • Li ha agradat la novel·la i l’ha enganxat, cosa que li ha estranyat que una novel·la que no tengui violència sigui del seu grat.
  • És una novel·la a on hi ha amor i final tràgic cosa que a ell sempre li agrada.
  • Tal vegada una mica massa descriptiva.
Maria Gomila:

  • Troba que avui en dia el llenguatge no ens sembla tan estrany ja que hem entrat en contacte i vivim amb persones d’origen colombià i ells han conegut el nostre així com nosaltres coneixem el seu.
  • Li ha agradat.
  • Pensa una mica el mateix que tothom.
Rosa Ramos:
  • Vocabulari enriquidor. Troba que la narració és com a prosa poètica.
  • L’argument és una història molt tendra.
  • Els personatges molt edulcorats.
  • Descripció de l’esclavitut molt edulcorada.
  • El personatge de Pare d’Efraín és una figura que imposa, imparteix disciplina. Molt orgullós del seu fill.
  • Li ha agradat, però no el tornaria a llegir.
Esperança Bisbal:

  • És una novel·la bucòlica.
  • Troba que el temps del viatge que Efraín fa cap a Europa no és real, no està ben mesurat, li sembla una errada ja que per l’època fer-ho en quinze dies no ho troba creïble.
  • En quan a vocabulari ella ha tingut un dubte ja que troba que quan diu que el cavall brufava no ho deia amb aquest sentit sinó amb un altre. Planteja als altres membres si ells li han trobat el sentit.
  • S’ha emocionat molt, i ella diu feia estona que un llibre no l’emocionava, la història de l’esclava Feliciana (nom vertader Nay).
  • Li ha agradat, però no el tornaria a llegir.
Francina  Rincón (Moderadora)
Com sempre la Francina ens va fer “cinc cèntims” de la biografia de l’autor, que he detallat, també i com sempre ens amplia la comprensió de l’obra.


1 comentari:

  1. Aquesta obra pertany al romanticisme, es caracteritza per la idealització de la dona i el sentiment de l'amor pur, grandiós i dolorós,inabastable degut a la fatalitat o a no ser correspost.

La novel·la té una estructura molt ben definida, exposició, nus i desenllaç. Del capítol 1 al 7 s'expose el problema , del 9 al 15 és el nus, després del capítol 16 s'aboque el desenllaç, fins al final, en el que la mort porta al protagonista i així ensenye la nostàlgia de l'amor perdut.

Tema principal, L'amor que esta present tota la novel·la. La mort que és comú al romanticisme i va sempre lligada a l'amor. L'esclavitud es veu reflectida al relat de Nay i Sinair.

Trobem també tres mostres de conflicte: Social, Psicològic i moral.

Social, reflectit amb l'enfrontament de Carlos amb Efrain, per l'amor de Maria, resolt quan al Carlos es sincera amb el seu amic.

Psicològic,amb la mort de Maria que es produeix per no pogué veure al Efrain, i era tan gran l'amor que la fa emmalaltí i la porta a la mort.

Moral, per la explotacio en la epoca de les colonies del negres com esclaus amb condicions infrahumanes.

Diria com a resum que és una obra desconeguda i pot ser no massa entenedora per un ampli nombre d'europeus.

    ResponElimina