dimarts, 13 d’agost del 2013

La hija de la criada de Barbara Mutch


La difícil elección entre el amor y el sentido del deber, entre la amistad y las convenciones sociales en las áridas llanuras de Suráfrica. Corre el año de 1919. Cathleen se traslada a Suráfrica, al duro y desértico Karoo, para casarse con su prometido al que no ha visto en cinco años. Pero el matrimonio no va a resultar como había soñado. Aislada en un entorno inhóspito, Cathleen encuentra consuelo en escribir su diario y en criar a sus dos hijos, Philip y Rose. También a Ada, la hija de su criada, a la que enseña a leer y a tocar el piano, a amar a Chopin. Todo se verá alterado cuando Ada descubre que está embarazada, que espera un hijo mulato en un país que no admite las relaciones entre blancos y negros. Ada se escapa al sentir que ha traicionado a Cathleen. Despreciada y marginada por ambas comunidades, tiene que luchar por su supervivencia y la de su hija. La música, y Cathleen, serán sus refugios. “La hija de la criada” es una deliciosa y emotiva novela, cargada de sentimientos, que retrata con hondo detalle el drama y la desolación de dos mujeres de inquebrantable valor cuya profunda amistad les lleva a superar las inhumanas convenciones sociales de una época y los peligrosos límites de la segregación. Una historia que nos enseña que más allá de la crueldad humana perdura el amor y la esperanza. “Una obra que hace aflorar las venas de lo humano en una sociedad profundamente injusta.” Sydney Morning Herald “Una historia de crueldad, amor, esperanza y redención.” Queensland Times “Una historia absorbente.” North Shore Times “El lector vive el horror del racismo y la esperanza representada en el personaje de Catherine que se niega a seguir las inhumanas leyes del apartheid.” Book Review “Una buena novela, bien estructurada y con una trama enriquecedora.” Courier Mail “Una novela provocadora, que hace pensar. Una novela llena de emociones sobre un periodo lleno de inquietudes.” 






El preludi de Chopin al que fa referència la novel·la es : Preludi en re bemol mayor Op.28 nº 15 "Raindrops".

Comentari
La filla de la criada és una història d'amistat, lleialtat i amor fraternal. Conté fragments molt durs en els quals els seus protagonistes s'enfronten a complicades circumstàncies i garrotades de la destinació però també moments molt tendres barrejant en moltes ocasions les llàgrimes i el riure, el dolor i el plaer.
Hi ha novel·les que es defineixen des dels seus primers paràgrafs i ja ens podem fer una idea tant del seu estil com del seu contingut. Quan vaig començar la lectura de la filla criada, de seguida vaig pensar que anava a ser una lectura molt especial i després d'acabar-la he pogut comprovar que no em vaig equivocar en absolut.

Ha estat una lectura que m'ha entretingut, emocionat i m'ha fet viatjar amb una història i uns personatges que estic segura que trigaré molt temps a oblidar. Em vaig enganxar a ella des de les seves primeres pàgines i l'he devorat, he gaudit moltíssim de la seva lectura.
Haig de reconèixer que l'autora m'ha conquistat amb els personatges. Ja des del principi em va ser molt fàcil connectar amb Ada, la protagonista, un personatge que s'arriba a voler al llarg de les seves pàgines. 
Un altre dels grans encerts que crec que té aquesta novel·la és el seu estil narratiu tan senzill, proper i envolupant que ens acompanya durant tota la seva extensió. Resulta increïblement fàcil introduir-se al món que Barbara Mutch ens presenta i viure les mateixes experiències alhora que els seus personatges. Narrada en primera persona pel seu protagonista fa que entenguem molt bé el seu punt de vista, explicant-nos tot el que succeeix però sense caure en dramatismes.
Al llarg de la novel·la el piano té un gran presència en la història a través dels dits dels seus protagonistes que interpreten de forma recurrent la melodia Gotes de pluja de Chopin, una banda sonora que no he pogut resistir-me a escoltar mentre llegia aquesta novel·la.
La filla de la criada és una novel·la amb una gran qualitat quant a trama, construcció de personatges i l'estil narratiu però també destaca per la seva senzillesa i humanitat. Ha resultat tot un plaure llegir aquesta novel·la que m'ha conquistat totalment. Emotiva, delicada, senzilla ens farà descobrir la força de l'amor i l'amistat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada