Les guerres del pare de Pere Rovira

Font

Sinopsi:

Un pare i un fill lluiten contra la misèria material i moral, amb la urgència dels perdedors i l'orgull dels valents. Els envolta una constel·lació de personatges divertits i emotius, i un món de tertúlies mentideres, tecs inacabables, timbes clandestines de cartes, lleialtats incondicionals i aversions incurables. Les guerres del pare recrea amb una vivacitat extraordinària el moment en què la riquesa corruptora del turisme irromp en la vida rural i artesana d'un poble català del segle passat. El mític cafè Florida serà l'únic espai de llibertat i diversió en un poble castigat per l'engany la discòrdia.

Informació recollida: http://www.grup62.cat/

Comentari:

No us ha passat mai que un llibre us cridi? Doncs a mi sí. Era a la biblioteca, i en acostar-me al taulell de les novetats, el vaig veure, i em deia "agafem....", quina bestiesa, vareig pensar.

Pro a la setmana següent tornava a ser allí, i tornem- hi "agafem...", no vareig pogué resistir-me, vaig fer-lo meu.

I tant que em cridava!!!, feia molt de temps que no gaudia tan amb la lectura d'un llibre, les paraules del Baster semblava molt sentir al meu pare, havien fet la guerra al mateix lloc i tenien tots dos la mateixa "sorna". Era com si alguns dels capítols fos la meva de vida. (pot- ser era la veu del pare la que deia "agafem..." Quines ruqueries!!

Anem per comentar el llibre.

Les guerres del pare, una novel·la rural amb context històric, misèria, una mica de sofriment i molt sentit de l'humor. "Home, és que l'humor era la principal arma d'aquesta pobra gent, que vivia en un poble, en ple franquisme, sense més distracció que el cinema de diumenge a la tarda " diu l'autor." La situació era molt dura, però la hi prenien amb ironia". Hi ha personatges brillants, com Joanet Cantó, un individu lleig com un pecat, desgarbat i canós, però molt ben dotat. Hi ha discussions trepidants, com les quals es viuen en la tertúlia en cal Baster. I hi ha tendresa, la d'un fill cap al seu pare. Aquest és l'eix central de l'argument.

De principi a fi, Rovira desplega una capacitat extraordinària com a narrador d’històries. 

Les guerres del pare és una autobiografia novel·lada i té dos protagonistes centrals, un pare i un fill. El pare, el Baster, és un home excepcional (honest, franc, irònic, intel·ligent, lliure, ("humil, sense rebaixar-se, i digne, sense enfilar-se”) que acompanya el fill en el transcendental trajecte que va des de la infantesa (l’escola franquista i els jocs a les vies del tren) fins a l’adolescència (amb el descobriment de l’atracció femenina). A la primera meitat de la novel·la, assistim als orígens i la joventut del Baster i als primers passos per la vida del seu fill, que és qui ho narra. A la segona meitat, sota el títol de “La guerra dels metges”, es recrea l’ambient del Florida, un espai de diversió enmig d’un poble dominat per la mesquinesa i dividit en dos bàndols irreconciliables, amb el rerefons de com la corrupció urbanística va arribar als pobles de la costa als anys seixanta.

Carregada de tendresa i ironia, Les guerres del pare és una novel·la sobre el pas del temps (“som perquè fugim”) i la voluntat de viure en llibertat. “He guanyat la meva guerra de no tenir amos, de creure en el que vull”, diu el Baster des de la vellesa, mentre evoca la seva joventut. Les guerres del pare és tota una lliçó de vida.