Sobre el fango negro de Auschwitz que todo lo engulle, Fredy Hirsch ha
levantado en secreto una escuela. En un lugar donde los libros están
prohibidos, la joven Dita esconde bajo su vestido los frágiles volúmenes de la
biblioteca pública más pequeña, recóndita y clandestina que haya existido
nunca.
En medio del horror, Dita nos da una maravillosa
lección de coraje: no se rinde y nunca pierde las ganas de vivir ni de leer
porque, incluso en ese terrible campo de exterminio, «abrir un libro es como
subirte a un tren que te lleva de vacaciones».
Una emocionante novela basada en hechos reales que
rescata del olvido una de las más conmovedoras historias de heroísmo cultural.
Antonio G. Iturbe
Habrá quien
piense que es un acto de valentía inútil en un campo de exterminio, cuando
hay otras preocupaciones más perentorias: los libros no curan las
enfermedades ni pueden utilizarse como armas para doblegar a un ejército de
verdugos, no llenan el estómago ni quitan la sed. Es cierto: la cultura no es
necesaria para la supervivencia del hombre, únicamente lo es el pan y el agua.
Es verdad que con el pan de comer y el agua de beber sobrevive el hombre, pero
también que sólo con eso muere la humanidad entera.
Dita Kraus en 1942
Los mayores se
desgastan inútilmente buscando una felicidad que nunca encuentran; en cambio, a
los niños, la felicidad les brota de la palma de las manos.
Informació i fotografies recollides a:
Comentari
Aquesta novel·la està inspirada en la història real de Dita Dorachova, una nena txeca de 14 anys que és portada al costat de la seva família al camp de concentració de Auschwitz i que es converteix, gràcies a la seva obstinació i valentia, en la gelosa guardiana dels únics llibres que existien en l'infern nazi. Emocionant fins a arribar a les llàgrimes, l'èpica història de la nena que va arriscar la seva vida per mantenir viva la màgia dels llibres arribarà a l'ànima de molts lectors.
No és una novel·la més sobre el nazisme, la diferència està en què tracta uns fets molt concrets, una part poc coneguda, amb l'afegit d'estar basada en successos reals, explicats en part per la mateixa protagonista. Encara així l'autor ha volgut modificar el nom d'alguns personatges, com a compte en l'epíleg. Així com fa un resum del qual va anar la seva recerca. Qüestió que m'ha semblat molt interessant, cridant-me l'atenció la informació sobre una novel·la de Ota B. Kraus titulada “The Painted Wall” ambientada en el camp familiar.
També dins de la mateixa història fa una referència a Ana Frank, qui va deixar el seu testimoniatge en el seu “Diari”.
I després de llegir una novel·la que transmet tant sofriment i tant horror, em quedo amb els llibres-persona, m'ha encantat la seva ocupació. I amb l'heroïcitat cultural d'aquell grup de persones que van aconseguir tirar endavant una escola i una biblioteca en el bloc 31 del camp familiar BIIb en el camp de concentració de Auschwitz-Birkenau, enmig de la més absoluta barbàrie que s'ha comès contra la humanitat.
Aquests són els dos temes principals d'aquesta novel·la, d'una banda la descripció de l'horror en un camp de presoners que s'ha convertit en un camp de derrotats. La injustícia, la barbàrie, el dia a dia en la lluita per sobreviure, on una molla és un tresor, els riures més escassos que el pa, i riure es converteix en un acte de rebel·lia en un lloc dissenyat per plorar. I riure i plorar els recorda que són persones. Viuen el present, minut a minut, perquè els és impossible somiar amb un futur, encara que almenys els queda el passat, i cada dia que sobreviuen és una batalla guanyada. Ja només coneixen la por, accentuat quan noten la presència de Mengele, definit com a examinador d'éssers humans, amo de la vida i la mort. En els seus ulls no hi ha gens, cap emoció, la seva mirada és buida i neutra, els produeix esgarrifances. I si tot l'anterior són les sensacions que produeix el camp de Auschwitz, les que es recullen del de Bergen-Belsen són encara més terrorífiques, així com l'estat de sofriment al què els sotmeten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada