A pesar de que s'han realitzat diverses investigacions per tractar d'entendre el que succeeix realment amb el cervell en quant a la lectura en pantalla i si existeixen diferencies amb la lectura impresa. El que es cert es que no podem donar resultats que responguin clarament a certes preguntes. Comprenem millor quan llegim en format imprès que quan llegim en pantalla? Els nostres cervells tenen una activitat diferent i es desenvolupen de forma diferent depenent del format de lectura?
Resulta impossible determinar si es millor o no la lectura dels llibres impresos VS lectura en pantalla, el que si que podem fer es concloure que cada tipus de lectura estimula diferents áreas del nostre cervell i per tant hi ha que entendre que son lectures distintes. Hi ha algunes entrades com, afecten els llibres electrònics a la memori? i Com internet canvia el funcionament del cervell? No es llegeix millor ni pitjor, es llegeix diferent i cada tipus de lectura ens demanada distinta activitat cerebral.
A pesar de que no es possible determinar quines de les dues lectures es millor, es important quantificar e identificar les diferències entre ambos. D'acord amb l'article "El cerebro lector en la era digital" escrit per Valentin Muro i, que fa eco de l'article "The reading brain in the digital age: The science of paper versus screens" publicat al Scientific American, s'analitzen alguns estudis que expliquen precisament aquestes diferencies de les que s'han comentat anteriorment.
Per exemple, un llibre imprès permet al cervell lector una ubicació espacial (pàgina esquerra i dreta, grossor del llibre, principi i final, etc), mentre que les pantalles només et permeten tenir una idea de una longitud; per tal motiu, es mes probable que un lector de documents impresos recordi mes una lectura i certs passatges, a diferencia dels lectors en pantalla a qui els costa un poc mes de treball. Cal aclarir, no obstant això, que ambos tipus de lectura se està aprenent i comprenent encara que amb diferencies mínimes en la lectura d'impresos, els lectors sabien les coses, mentre que en la lectura en pantalla el lector tenia que tornar al text per recordar lo après; tant així, això no significa de cap manera que no estigui aprenent.
De igual manera, aquest article ens mostra que l'activitat cerebral varia depenent del format de la lectura. Quan una persona llegeix en pantalla, el cervell ha de processar molta mes informació, tot això se deu no només als múltiples distrac-tors que puguin venir en forma de notificacions, missatges de text, xarxes socials i correu electrònic, entre altres; si no també a que les pantalles retro-iluminades demanen un major treball del cervell i, de fet, el botar d'aplicació en aplicació i la multi-funcionalitat estan modelant també el nostre cervell, encara que, novament es impossible determinar si de forma positiva o negativa.
Resumint, els impresos ens permeten enfocar-nos, mentre que les pantalles ens fan botar d'una cosa a una altre i, per ambos casos, l'activitat cerebral es distinta, per tant, la manera de comprendre també.
Fins aquí l'article. I vosaltres, que opinau?
Informació recollida:
No crec que el paper o la pantalla afecti al cortex del cervell. Personalment em resulta igual.
ResponEliminaPenso que pot ser afecti mes a la vista.
Llegir en paper té l'avantatge que, en passar de fulla, realitzem petits descansos oculars. Amb els lectors de llibres electrònics no hi ha aquest descans, però sí podem canviar al nostre gust la grandària de la lletra: en fer-la més gran podem allunyar el llibre i no hem d'enfocar a tan curta distància com amb els llibres de paper amb lletra petita.
El cansament en llegir en pantalles d'ordinador està relacionat amb l'ergonomia i amb la il·luminació. Els lectors d'i-*books tenen l'avantatge que ens permeten adaptar la pantalla a la nostra postura més còmoda. Una il·luminació adequada, forçar-se a parpellejar i fer descansos periòdics són alguns consells per evitar la fatiga ocular.
Llegir en un llibre digital té els mateixos efectes que llegir en un llibre en paper
El titular "Llegir amb una il·luminació insuficient pot provocar danys en la vista" seria molt més oportú, però clar, això ja ho sabien les nostres àvies...Personalment, la qual cosa em produeix danys en la vista és llegir "*lentiyas" escrit per algú que es guanya la vida amb això d'escriure..
Fa poc que utilitzo l'i-book, potser dins d'algun temps pugui tenir una opinio diferent.
De totes maneres em van donar uns consells que poden s'aplicables per a una bona lectura tant en i-book com en paper.
1. No els usi quan es trobi massa cansat
2. Utilitzi una il·luminació uniforme evitant generar ombres i reflexos
3. Adeqüi el tipus de lletra per veure correctament des de 30/45 cm de distància
4. Eviti la sequedat ocular mitjançant senzills parpellejos
5. Realitzi pauses cada hora de relaxació ocular
6. Gestioni de forma intel·ligent la seva exposició global
7. No oblidi realitzar una revisió anual de la seva vista.
Hem sembla ben interessant el que dieu en els dos comentaris.
ResponEliminaM'agradaria aportar les següents reflexions:
1.- Efectivament el cervell és l'òrgan més plàstic del nostre organisme, més encara que el fetge, i sí, diferents accions estimulen i moldeen de diferent manera el córtex. És un fet comprovat.
El que resulta interessant és saber de quina manera o fa, i per tant quina part estimula la lectura en pantalla i quina la lectura en paper.
2.- Pel que diu "Fundacio" a l'article la lectura en paper, com que està més associada a altres sentits com el tacte, l'olfacte, etc., és una lectura que fa intervenir més conexions sinàptiques de tipus sensorials i per tant facilita la recuperació de l'après, és a dir, la memòria. És així?. A mi em sembla que hi ha prou base de coneixements cientìfics per esbrinar-ho i ho trob molt creible.
3.- D'altre banda també vull dir que com més actius som a nivell mental i també físic, com més conexions sinàptiques estimulem, més fácil ens resulta l'aprenentatge de noves funcions, l'adaptació de noves tecnologies.
En resum el que vull dir es que un àvid lector en paper no tindrà problema en adaptar-se a la lectura en pantalla i viceversa. Crec que el que costa de veres es convertir-se en lector, crear l'hàbit. La resta és com anar en bicicleta.
Vos adjunt un enllaç a modo d'il·lustració.
plasticidad-cerebral