John Irving - Biografia -
John Winslow Irving nació el 2 de
marzo de 1942 como John Wallace Blunt, Jr. Es el escritor de numerosos
bestsellers y tambièn un guionista ganador de un Óscar.
Estudiò literatura inglesa en la
universidad de New Hampshire y en 1963 se trasladò a Viena, donde escribiò su
primera novela. Libertad para los osos, a la que seguiria La epopeya del
bebedor de agua, pero con la apariciòn de El mundo según Garp, en 1976,
consiguiò por fin el éxito y la fama tanto en Estados Unidos como e las
multiples lenguas a las que fue traducida. Desde entonces crìtica y publico han
aclamado al unìsono cada una de sus siguients obras: El Hotel New Hampshire;
Principes de Maine, Reyes de Nueva Inglaterra, Oracion por Owen, Un hijo del
circo y, en especial, Una mujer dificil. Irving ha recreado asimismo sus
experiencias personales con la escritura y el cine en dos jugosos volúmenes, La
novia imaginaria y Mis lìos con el cine. Autor de La cuarta mano y Doble pareja
(2002).
Varios libros de Irving, asì como muchas
historias cortas que ha escrito han tenido como escenario a la Phillips Exeter Academy
en Exeter, New Hampshire donde Irving creció como el hijo de un profesor de la
Exeter, Colin F.N. Irving (1941), y sobrino de otro, H.Hamilton
"Hammy" Bissell (1929). Irving estuvo en el programa de lucha de
Exeter bajo el entrenador Ted Seabrooke la lucha tiene un lugar prominente en
muchos de sus libros.
Tambien ganó el ôscar eb el año 2000 por
"Mejor Guion adaptado" por su guion de The Cider House Rules.
La película El inolvidable Simon Birch està
basada en su obra Oracion por Owen. Asismismo, "Door on the Floor"
(Una mujer dificil), con Kim Bassinger y Jeff Bridgesm es un guion adaptado de
su novela "A window for One Year" (Una mujer dificil).
ARGUMENT DE L'OBRA
La undécima novela de John Irving, narra la
historia del actor Jack Burns, Su madre, Alice es una tatuadora de Toronto, Su
padre, William Burns, un joven organista de Edimburgo, adicto a los
tatuajes, En 1969, con solo cuatro años, Jack Burns acompaña a su madre en un
viaje por los diferentes puertos del mar del Norte y del Baltico a la búsqueda
del padre de Jack, que abandono a Alice tras dejarla embarazada, Recorren sin
resultado los ambientes màs sordidos de Copenhague, Amsterdam, Oslo, Helsinki y
Estocolmo, y tienen que regresar a Canadà. Jack comienza allì su educación en
un colegio donde es el ùnico niño y donde se iniciarà sexualmente con una chica
mucho mayor que èl. Esta experiencia, y las que vivirà en diferentes internados
de Nueva Inglaterra, conformaràn de manera indeleble su carácter. Cuando
convertido en actor celebre, la obtenciòn de un Oscar en el año 2000. partirà
de nuevo hacia Europa, esta vez solo, atraìdo por el inquietante misterio de su
desconocido padre.
De marcados tintes autobiograficos, Hasta
que te encuentre, desarrolla con brillantez temas y situaciones que han atraído
desde siempre a Irving, y que ahora aborda en toda su complejidad: la orfandad,
la bùsqueda del padre y la influencia del paso del tiempo en los personajes.
FRAGMENT DE L'OBRA
Jack tenìa la sensaciòn de estar a
punto de deshacerse en un mar de lagrimas, aunque de una manera sin vergüenza
por lo que la verdadera Michelle Maher habìa denominado su "rareza". -Està
claro que se encontrar el lavabo de los chicos a solas- dijo Jack, riendo,
aunque al màs puro estilo dinematogràfico,- Me parece que sabrìa llegar a
ese lavabo desde la oscuridad de una tumba, Añadiò. Cosa que hizo parece que
del trayecto hasta el lavabo de los chicos adquiriera unas dimensiones
heroicas, un viaje que tenia que emprender solo y a plena conciencia de los
peligros que podria encontrarse por el camino.
Enseguida, Jack estaba desoriendado en un
pasillo desconocido; quiza habian pintado diferente la antigua esucela, pensó
Creìa que los agujeros de las escaleras eran, probablemente, refugios de
fàntasmas.
TERTULIA 08.05.2013
Per primera vegada, desprès de 7 anys,
nomes tres clubers, de tots els que formem la pinya, varem acabar de
llegir el llibre" Fins que et trobi" de John Irving. Va ser un fet
totalment inusual, la cu-al cosa va motivar que els comentaris fossin molt
centrats als tres lectors, que varem finalitzar la lectura.
Sorprenentment, no hi havia un motiu, per
la no finalització de la lectura, al menys un motiu de pes, be, aixo no es del
tot cert, si hi va haver un motiu de pes, (el pes del llibre 900 pagines)
(incapacitat, dificultat de comprensió, manca interes, no se sap molt bé.)
Però si que va quedar constància que els
que van acabar la lectura, varen quedar molt satisfets, del resultat, dons al
final del llibre, es quant realment arribes a la completa comprensió de l'obra,
i de la intenció del autor, quant, la va escriure.
Curiosament, volien saber el desenllaç, i
el perquè de les circumstancies de la trajectòria.
Cosa curiosa i que fa pensar que quan
llegim un llibre, no ens em de proposar-nos trobar el "quid" de
l'obra a les primeres 100 pagines (o 200) sinó que s'ha de intentar seguir la
línia del autor, o al menys intentar-ho.
Dons es ell el que determine, com i quan
ens ha de donar les claus per trobar el desenllaç de l'obra.
Molts d'ells ens mostren des-del principi,
com es el desenvolupament, d'altres, com Irving ens porten fins a quasi be a la
fi de l'obra per mostrar-nos el camí del que ell vol explicar-nos.
Si els comentaris varen se una mica parcs,
la tertulià va tenir la seva molla.
Irving es un autor controvertir, avançat a
la seva època, tenint en compte que escriu també per el purità mercat estatunidenc,
que troben normal, bombardeja qualsevol poble, que no sigui nord-americà, i
s'escandalitzen amb un relat un pel pujar de to sexual.
Una vegada mes varem gaudir una tertulià
enriquidora i divertida.
Club de Lectura
BIBLIOTECA CAN TORRÓ
CARRE SERRA, 15 (07400) ALCÙDIA
Telèfon: 971 547 311
Informació recollida de les pàgines web:
De marcades lineas autobiogràfics, Fins que et trobi desenvolupa amb brillantor temes i situacions que han atret des de sempre a Irving, i que ara aborda en tota la seva complexitat: l'orfandat, la cerca del pare i la influència del pas del temps en els personatges.
ResponEliminaDiu Irving que l’autor que més l’ha influït ha estat Charles Dickens.
Ens fa una demostració de tècnica narrativa, es una novel·la de personatges, amb tota la càrrega addicional que això comporta de passions, de misèries, d’obsessions i de relacions humanes.
Una gran història, on s’imbriquen un bon nombre d’altres petites històries que podrien esdevenir, cadascuna per separat, una novel·la; orquestrada per algú que es mostra còmode en el paper de mag que mou els fils des de l’ombra, que es permet de fer anticipacions –un altre recurs decimonònic– que hauran d’esperar centenars de pàgines per tancar-se; on veurem evolucionar lentament els personatges i la seva visió d’allò que els envolta; i amb ells, la concepció que com a lectors en teníem.
Les marques de la vida, que Irving ha fet explícites en els tatuatges que recorren de cap a cap la narració, i que arriben a la màxima expressió en el personatge de William –el pare absent– de qui es diu en un moment: “La música i les paraules li havien marcat la pell, i la vida, per sempre”, de manera tan literal com metafòrica.