La jove modista Sira Quiroga abandona Madrid
en els mesos previs a l'alçament, arrossegada per l'amor desbocat cap a un home
a qui amb prou feines coneix. Junts s'instal·len a Tànger, una ciutat mundana,
exòtica i vibrant on tot l'impensable pot fer-se realitat. Fins i tot, la
traïció i l'abandó. Sola i acuitada per deutes aliens, Sira es trasllada a
Tetuán, la capital del Protectorat espanyol al Marroc. Amb
argúcies inconfessables i ajudada per amistats de reputació dubtosa,
forja una nova identitat i aconsegueix engegar un selecte atelier en el qual
atén a clientes d'orígens remots i presents insospitats.A partir de llavors,
amb la guerra espanyola recentment acabada i l'europea a punt de començar, la
destinació de la protagonista queda lligat a un grapat de personatges històrics
entre els quals destaquen Juan Luis Beigbeder—l'enigmàtic i escassament conegut
ministre de Asuntos Exteriores del primer franquisme—, el seu amant,
l'excèntrica Rosalinda Fox, i l'agregat naval Alan Hillgarth, cap de la intel·ligència
britànica a Espanya durant la segona guerra mundial. Entre tots ells
l'empenyeran cap a un arriscat compromís en el qual les teles, les puntades i
els patrons del seu ofici es convertiran en la façana visible d'alguna cosa
molt més tèrbol i perillós. Escrita en una prosa esplèndida, El temps entre
costures avança amb ritme imparable pels mapes, la memòria i la nostàlgia,
transportant-nos fins als llegendaris enclavaments colonials del nord d'Àfrica,
al Madrid proalemán de la immediata postguerra i a una Lisboa cosmopolita
repleta d'espies, oportunistes i refugiats sense nord .El temps entre costures
és una aventura apassionant en la qual els tallers d'alta costura, el glamur
dels grans hotels, les conspiracions polítiques i les fosques missions dels serveis
secrets es fonen amb la lleialtat cap a aquells a els qui volem i amb el poder
irrefrenable de l'amor.
FRAGMENT DE L'OBRA
La normalidad no estaba en los días que
quedaron atrás: tan solo se encontraba en aquello que la suerte nos ponía
delante cada mañana. En Marruecos, en España o en Portugal, al mando de un
taller de costura o al servicio de la inteligencia británica: en el lugar hacia
el que yo quisiera dirigir el rumbo o clavar los puntales de mi vida, allí
estaría ella, mi normalidad. Entre las sombras, bajo las palmeras de una plaza
con olor a hierbabuena, en el fulgor de los salones iluminados por lámparas de
araña o en las aguas revueltas de la guerra. La normalidad no era más que lo que
mi propia voluntad, mi compromiso y mi palabra aceptaran que fuera y, por eso,
siempre estaría conmigo. Buscarla en otro sitio o quererla recuperar del ayer
no tenía el menor sentido.
OPINIONS A LA TERTÚLIA
Francisca Hernández
- L'havia llegit fa estona i per això no l'ha
tornat a llegir. L'ha trobada bé però no excel·lent.
Esperança
- Simple. "una novel·la de platha"
però és massa grossa.
- Tot li va massa bé.
- Recorda a les novel·les de na Corin Tellado.
- No la tornaria a llegir. L'havia recomanada
i un al·lot li havia dit que era una novel·la de dones.
Lluïsa
- Massa senzill, s'entén molt bé, tot li surt
molt bé.
- Una qualitat que es entenedora.
- Li ha agradat però un poc decebuda.
- Troba que esta escrita per dur-la a la tele.
Jose Salmeron
- Molt fàcil de llegir.
- Personatges ben treballats,
ben construït.
- Troba que està ben documentada.
- La troba una mica cursi, però troba que és
una visió diferent de la guerra.
- Creu que a la autora li agrada el
cinema, perquè la part de Tetuan és "Casablanca" i la part
de Portugal "Encadenada", la autora ha tingut molta sort amb aquest
llibre.
Montserrat Regué
- Narrada amb primera persona, es
molt fàcil de llegir, entre altres virutas.
- Molt ben encaixats els personatges reals amb
els ficticis.
- La primera part (la de Tetuan) es millor que
la segona part, una mala imitació a les novel·les d'espies.
- Es una novel·la recomanable, però amb
reserves.
Rosa Ramos
- Personatges molt clars,molt ben explicats.
- El moment de la entrega d'armes, troba que
es molt emocionant.
- Es una dona que té glamour.
- El final el troba ràpid. I el lector
pot acabar la novel·la.
- El recomanaria als lectors que cerquin
passar el temps.
- Alguns moments tracta aspectes de la guerra
que no son massa coneguts.
Magdalena
- L'havia llegida, i l'ha tornat a repassar,
ha trobat nous aspectes.
- Es una novel·la per a persones que s'inicien
a la lectura.
- Es un llibre que es pot prendre i deixar,
sense perdre el fil.
Antònia Peralta
- Troba el mateix que tot-hom.
- Els personatges apareixen i desapareixen,
sense continuïtat.
- Li agrada el tema de la guerra, però ha
estat un llibre que no li satisfà.
- Hi ha parts del llibre que deixa que el
lector s'hi imagini.
Mª Carmen
- Li ha agradar molt. Encara no l'ha acabat.
- Ella es sent identificada amb la
protagonista.
- La facilitat de llegir.lo i d'entendre ho
valora molt.
Conxa Rius
- Es va trobar a una reunió de amigues i a
totes els hi havia agradat molt.
- Pensa que passarà sense pena ni gloria.
- Es un llibre que no et deixa res a dins.
- Li ha agradat per passar l'estona.
Antònia Roman
- No sap si li ha agradat. Ni fred ni calor.
- Pel que conta una mica llarg. No es una
dissenyadora, es una costurera.
- No ha aconseguit empatia amb la protagonista.
- Sense cap emoció. No sap com sent com pensa.
No té conviccions, Un personatge molt poc creïble. Molt fictici.
- Molt fàcil de llegir, però que conta??.
- L'ha llegit dreta.
Raúl
- Va pensar que era una novel·la de dones.
- Però va començar i sense donar-se
compte va veure que ja havia llegit la meitat.
- Es una novel·la que va dels amors de la
costurera.
Estem davant una novel·la que conjumina forma i fons. Amb una prosa magistral, la seva autora narra una història captivadora que reuneix els ingredients d'una bona novel·la però que crec no perdurarà amb el pas del temps. Un bon relat , evocador, que barreja amor, honor, història, viatges i llocs, intriga, aventures...
ResponEliminaMaríaDueñas ha elaborat una novel·la lleugera i fàcil de llegir.
Una cosa que m'ha agradat molt és que el llibre estigui narrat en primera persona.
amb una figura femenina al capdavant, jo diria que aquesta obra és un llibre per a dones
El ritme de l'acció podríem dir que va "a salts", ja que se succeeixen periòdicament fragments de gran intensitat i emoció amb uns altres en els quals el dia a dia dels personatges s'instal·la entre nosaltres d'una manera amena i absolutament gens avorrida, és un gran mèrit de María Dueñas mantenir l'atenció del lector en aquests moments tranquils, alguna cosa en el que intervé la mescla d'amor, història i política, tres temes molt recurrents.
Com a nota negativa haig de dir que el final és massa ràpid i estranyament obert.
M'ha encantat la magnífica forma d'encaixar als personatges reals amb els ficticis
En la primera part, un toc folletinesc, en el que probablement és la part més entretinguda de la novel·la i que sens dubte enganxa al lector, amb una joveneta seduïda per un truà que no dubta a deixar-la abandonada en una ciutat fora d'Espanya, carregada de deutes i "plomada" per ell.
La segona part del llibre abandona aquest aire folletinesc, per convertir-se en una novel·la d'espies, amb la Segona Guerra Mundial ja en marxa i Espanya convertida en escenari de confrontació entre els serveis secrets alemany i anglès, un taller d'alta costura es converteix en un punt privilegiat per obtenir informació.
De les dues parts que he comentat anteriorment, la primera, la que es desenvolupa a Tetuán, m'ha sorprès gratament, m'ha semblat original i agradable, però la segona cau en la vulgaritat i acaba per fer-se pesada, no en va la novel·la té més de sis-centes pàgines que cal reconèixer que sempre és difícil mantenir l'interès durant semblant trajecte.
Si la recomano o no, en principi la meva valoració respecte a aquest fet és positiva, és a dir, és recomanable però jo tinc algunes reserves. És cert que s'ha convertit en un best-seller, que per ser la primera novel·la d'aquesta escriptora és tot un assoliment. Encara que que un llibre sigui molt venut de vegades no vol dir res, hi ha obres que simplement es posen de moda,i aconsegueixen certa fama.