La jove modista Sira Quiroga abandona Madrid
en els mesos previs a l'alçament, arrossegada per l'amor desbocat cap a un home
a qui amb prou feines coneix. Junts s'instal·len a Tànger, una ciutat mundana,
exòtica i vibrant on tot l'impensable pot fer-se realitat. Fins i tot, la
traïció i l'abandó. Sola i acuitada per deutes aliens, Sira es trasllada a
Tetuán, la capital del Protectorat espanyol al Marroc. Amb
argúcies inconfessables i ajudada per amistats de reputació dubtosa,
forja una nova identitat i aconsegueix engegar un selecte atelier en el qual
atén a clientes d'orígens remots i presents insospitats.A partir de llavors,
amb la guerra espanyola recentment acabada i l'europea a punt de començar, la
destinació de la protagonista queda lligat a un grapat de personatges històrics
entre els quals destaquen Juan Luis Beigbeder—l'enigmàtic i escassament conegut
ministre de Asuntos Exteriores del primer franquisme—, el seu amant,
l'excèntrica Rosalinda Fox, i l'agregat naval Alan Hillgarth, cap de la intel·ligència
britànica a Espanya durant la segona guerra mundial. Entre tots ells
l'empenyeran cap a un arriscat compromís en el qual les teles, les puntades i
els patrons del seu ofici es convertiran en la façana visible d'alguna cosa
molt més tèrbol i perillós. Escrita en una prosa esplèndida, El temps entre
costures avança amb ritme imparable pels mapes, la memòria i la nostàlgia,
transportant-nos fins als llegendaris enclavaments colonials del nord d'Àfrica,
al Madrid proalemán de la immediata postguerra i a una Lisboa cosmopolita
repleta d'espies, oportunistes i refugiats sense nord .El temps entre costures
és una aventura apassionant en la qual els tallers d'alta costura, el glamur
dels grans hotels, les conspiracions polítiques i les fosques missions dels serveis
secrets es fonen amb la lleialtat cap a aquells a els qui volem i amb el poder
irrefrenable de l'amor.
FRAGMENT DE L'OBRA
La normalidad no estaba en los días que
quedaron atrás: tan solo se encontraba en aquello que la suerte nos ponía
delante cada mañana. En Marruecos, en España o en Portugal, al mando de un
taller de costura o al servicio de la inteligencia británica: en el lugar hacia
el que yo quisiera dirigir el rumbo o clavar los puntales de mi vida, allí
estaría ella, mi normalidad. Entre las sombras, bajo las palmeras de una plaza
con olor a hierbabuena, en el fulgor de los salones iluminados por lámparas de
araña o en las aguas revueltas de la guerra. La normalidad no era más que lo que
mi propia voluntad, mi compromiso y mi palabra aceptaran que fuera y, por eso,
siempre estaría conmigo. Buscarla en otro sitio o quererla recuperar del ayer
no tenía el menor sentido.
OPINIONS A LA TERTÚLIA
Francisca Hernández
- L'havia llegit fa estona i per això no l'ha
tornat a llegir. L'ha trobada bé però no excel·lent.
Esperança
- Simple. "una novel·la de platha"
però és massa grossa.
- Tot li va massa bé.
- Recorda a les novel·les de na Corin Tellado.
- No la tornaria a llegir. L'havia recomanada
i un al·lot li havia dit que era una novel·la de dones.
Lluïsa
- Massa senzill, s'entén molt bé, tot li surt
molt bé.
- Una qualitat que es entenedora.
- Li ha agradat però un poc decebuda.
- Troba que esta escrita per dur-la a la tele.
Jose Salmeron
- Molt fàcil de llegir.
- Personatges ben treballats,
ben construït.
- Troba que està ben documentada.
- La troba una mica cursi, però troba que és
una visió diferent de la guerra.
- Creu que a la autora li agrada el
cinema, perquè la part de Tetuan és "Casablanca" i la part
de Portugal "Encadenada", la autora ha tingut molta sort amb aquest
llibre.
Montserrat Regué
- Narrada amb primera persona, es
molt fàcil de llegir, entre altres virutas.
- Molt ben encaixats els personatges reals amb
els ficticis.
- La primera part (la de Tetuan) es millor que
la segona part, una mala imitació a les novel·les d'espies.
- Es una novel·la recomanable, però amb
reserves.
Rosa Ramos
- Personatges molt clars,molt ben explicats.
- El moment de la entrega d'armes, troba que
es molt emocionant.
- Es una dona que té glamour.
- El final el troba ràpid. I el lector
pot acabar la novel·la.
- El recomanaria als lectors que cerquin
passar el temps.
- Alguns moments tracta aspectes de la guerra
que no son massa coneguts.
Magdalena
- L'havia llegida, i l'ha tornat a repassar,
ha trobat nous aspectes.
- Es una novel·la per a persones que s'inicien
a la lectura.
- Es un llibre que es pot prendre i deixar,
sense perdre el fil.
Antònia Peralta
- Troba el mateix que tot-hom.
- Els personatges apareixen i desapareixen,
sense continuïtat.
- Li agrada el tema de la guerra, però ha
estat un llibre que no li satisfà.
- Hi ha parts del llibre que deixa que el
lector s'hi imagini.
Mª Carmen
- Li ha agradar molt. Encara no l'ha acabat.
- Ella es sent identificada amb la
protagonista.
- La facilitat de llegir.lo i d'entendre ho
valora molt.
Conxa Rius
- Es va trobar a una reunió de amigues i a
totes els hi havia agradat molt.
- Pensa que passarà sense pena ni gloria.
- Es un llibre que no et deixa res a dins.
- Li ha agradat per passar l'estona.
Antònia Roman
- No sap si li ha agradat. Ni fred ni calor.
- Pel que conta una mica llarg. No es una
dissenyadora, es una costurera.
- No ha aconseguit empatia amb la protagonista.
- Sense cap emoció. No sap com sent com pensa.
No té conviccions, Un personatge molt poc creïble. Molt fictici.
- Molt fàcil de llegir, però que conta??.
- L'ha llegit dreta.
Raúl
- Va pensar que era una novel·la de dones.
- Però va començar i sense donar-se
compte va veure que ja havia llegit la meitat.
- Es una novel·la que va dels amors de la
costurera.
