"Dispara, yo ya estoy muerto" és una història repleta d'històries.
No espereu una història d'acció, perquè no ho és. El seu ritme és calmat, aportant diferents punts de vista d'una mateixa història, d'uns fets que van marcar a milions de persones de manera diferent, segons els seus orígens i les seves creences. Una novel·la de personatges marcats per les circumstàncies i pel marc històric que els va tocar viure. Víctimes, en moltes ocasions, de les decisions preses per uns altres.
La raó del títol no es desvetlla fins a les últimes pàgines. Així comença la novel·la: Hi ha moments en la vida en els quals l'única manera de salvar-se un mateix és morint o matant…
Destacar, la dificultat de mantenir l'equilibri en una història on tots tendim a decantar-nos per un o un altre bàndol, quan no obstant això l'autora, aconsegueix avançar per l'obra sense emetre judicis morals.
“Dispara,yo ya estoy muerto” és una novel·la riu en la qual s'entrecreuen les vides de dues famílies al llarg d'una centúria. D'una banda Samuel, d'ascendència jueva, amb què els seus familiars dóna començament la novel·la a Rússia, i que ens mostra els últims anys dels temps dels tsars i la gran repressió i els pogroms, allà per finals del segle XIX. D'altra banda està la família d'Ahmed, de profundes arrels àrabs, i que han viscut tota la seva vida en Palestina. Una trobada casual entre ells farà que les seves vides quedin entrecreuades per sempre, podent molt més l'amistat i l'amor que es professen entre aquests dos clans que l'odi interracial en el qual estan absolutament immersos. Els capítols en els quals es narren les peripècies de cadascuna de les famílies es van alternant alhora que la veu narradora, encara que per al lector això resulti inapreciable a causa de la gran sotilesa amb la qual escriu.
Jo amb prou feines sabia gens dels motius de la lluita entre jueus i palestins i ara almenys gràcies a aquesta novel·la ja tinc unes expliques nocions.
És una novel·la on ens adonarem que els somnis i les inquietuds que es tenen, no sempre depenen de nosaltres, hi ha vegades que les circumstàncies històriques i socials ens faran canviar, potser sense saber-ho, les nostres prioritats i alguna cosa en el que no crèiem o no estàvem d'acord acabarà imposant-se en la nostra vida. Mai diguis d'aquesta aigua, no beuré.
